Resultats de la cerca

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época" També publicà obres com Ilustraciones del Quijote los instrumentos y las danzas 1905, La evolución de la música 1906, Las sonatas para piano de Beethoven 1909 i…

Religiós franciscà, es traslladà a Mèxic, on estigué actiu a la província de Michoacán Allà escriví i publicà un volum amb les passions, les lamentacions i l’oració de Jeremies per a la Setmana Santa en cant pla Liber in quo quatuor Passiones Christi Domini continetur octo Lamentationes Oratioque Hieremiae Prophetae Mèxic, 1604

Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i anterior als…

La primera notícia biogràfica el situa com a sagristà de la capella de San Clemente de Sevilla cap al 1410 Segons les seves pròpies paraules, fou deixeble del mestre Ramon de Caçio També estigué a la capella papal d’Avinyó, a les reials de França, Aragó i Navarra, i a la de la catedral de Sevilla Escriví un tractat, Reglas de canto llano e de contrapunto e de canto de organo , el primer escrit en llengua castellana, que s’ha conservat manuscrit Segons es dedueix del colofó, l’acabà a Sevilla el 31 de març de 1410 Tot i el títol, l’exemplar conservat tan sols tracta sobre cant gregorià

Fill de l’historiador castellà Antonio Ballesteros Beretta Roma 1880 – Pamplona 1949, catedràtic a les universitats de Sevilla i Madrid, autor d’obres com Historia de España y su influencia en la historia universal 1918-41 i director de la Historia de América y de los pueblos americanos 1945, i de Mercedes Gaibrois, signà, el mes de març del 1924, juntament als més importants autors castellans, el “Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana”, adreçat al dictador Miguel Primo de Rivera Manuel Ballesteros es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, a la…

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i Pedralbes

Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978

De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular a les Corts…

Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions