Resultats de la cerca
Es mostren 632 resultats
teatre i música
Música
La interpretació musical en el teatre es remunta als mateixos orígens del fet teatral.
És difícil, fins i tot, delimitar una frontera precisa entre teatre musical i teatre exclusivament parlat, perquè la música ha tingut sempre un paper essencial en multitud de manifestacions teatrals des de l’antiguitat Ha estat un element fonamental en diferents gèneres dramàtics com l' òpera , l' opereta , el ballet, la comèdia musical , la sarsuela o el singspiel , però la seva importància no ha estat menor en altres gèneres com la comédie-ballet , la masque o els drames religiosos En el teatre en prosa, així mateix, la utilització de fragments musicals ha estat i és habitual La música…
Ratapinyada pipistrel·la comuna
La ratapinyada pipistrella comuna Pipistrellus pipistrellus és molt abundant arreu al nostre país, i presenta un caràcter antropòfil tan elevat que ha arribat a colonitzar amb força èxit els ambients urbans L’agrupació més gran que se’n coneix a les nostres terres —una població constituïda per més de 400 individus— se situa en una casa de Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat Jordi Corbera És el quiròpter europeu més petit que es coneix Té les orelles curtes i amples, amb un tragus d’extrem arrodonit La primera incisiva superior té dues puntes Les espècies d’aquest gènere són…
Cronologia del segle XVI
Dates històriques i culturals 1534 Traducció castellana del Cortegiano de Castiglione publicada a Barcelona Arquitectura 1548 Consolat de Mar València 1501 Reformes del palau episcopal de Barcelona 1507-1522 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d’Urgell 1507-1538 Sant Martí d’Empúries 1508-1515 Refecció de Santa Maria a intramurs de Santa Pau 1509 Nova campanya d’obres de l’Hospital de Santa Maria Lleida 1509-1522 Sant Romà de Lloret de Mar 1511-1518 Bartomeu Rossi i Pere Capvern Sant Genis de Vilassar de Dalt 1512-1569 Mestre benet Otger de Lió Església prioral de Sant Pere de…
contubal
Transports
Peça situada horitzontalment entre la sola i la serreta tot al llarg de la barca i per la seva part interior, de proa a popa, per a sostenir fortament les llates.
Els murals de Sant Domènec de Puigcerdà
Art gòtic
L’arbre de la creu amb Crist crucificat, pintures murals de la tercera capella de l’evangeli La iconografia de l’arbre de la creu s’inspira en un text del franciscà sant Bonaventura BU – GSerra Les pintures murals de l’església de l’antic convent dominicà de Puigcerdà són un dels conjunts més interessants, tant des del punt de vista iconogràfic com compositiu, de la pintura del primer terç del segle XIV Realitzades entre el 1320 i el 1340, testimonien la complexitat de tendències i corrents pictòrics i la influència mútua entre les diferents tècniques artístiques que caracteritzen el segon…
trava
Transports
Aparell proveït d’un bossell que, enfilat a la granera del car d’una antena de la barca de mitjana, serveix per a córrer l’estrop amunt i avall de l’antena.
Caront
Mitologia
En la mitologia grega i romana, barquer encarregat de passar l’ànima del difunt (si les despulles havien estat degudament honrades) en la seva barca a l’altra banda de l’Aqueront.
Per a aquest passatge, Caront cobrava un òbol, que hom dipositava generalment a la boca del difunt en enterrar-lo
Benissanet

Plaça de Catalunya, a Benissanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers municipis també de…
llançadora

Funcionament i parts d’un llançadora tèxil
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
A l’interior porta una bitlla o un cop , del qual deixa escapar el fil de trama cada vegada que passa per dins la calada de l’ordit La llançadora té una broca per a subjectar la bitlla, o bé estries interiors per a subjectar el cop, i, a més, un sistema de guia del fil i un tensor En les llançadores de canvi automàtic de bitlla Northrop, aquesta és subjectada per mitjà d’una pinça, i l’enfilada és automàtica La llançadora no va unida mecànicament al teler, sinó que llisca per sobre de les taules, disparada de l’un calaix a l’altre pel mecanisme d’expulsió
oberta
Transports
Obertura al mig de la coberta d’una barca, limitada lateralment pels corredors i a popa pel senó, que és travessada pel banc d’arborar i pel banc on s’asseuen els pescadors.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina