Jordi Corbera.
És el quiròpter europeu més petit que es coneix. Té les orelles curtes i amples, amb un tragus d’extrem arrodonit. La primera incisiva superior té dues puntes. Les espècies d’aquest gènere són molt semblants, factor que dificulta la seva identificació. Els peus són petits. El cinquè dit fa aproximadament uns 40 mm i el dit polze és curt. La dentició que presenta el gènere Pipistrellus és la següent: quatre incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la mandíbula superior; sis incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la inferior.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 27 a 37 mm, cua de 26 a 35 mm, peu de 4 a 7 mm, cap i cos de 33 a 52 mm, envergadura aproximada de 220 mm, amplada del crani de 6 a 6,5 mm, longitud condilobasal de 10 a 11,8 mm, fila dentària superior (C-M3) de 4 a 4,8 mm, i pes aproximat de 3 a 8 g.
Ricard Gutiérrez.
Aquesta ratapinyada sol abandonar el refugi diürn al capvespre, quan encara hi ha claror. Al mes de juliol, acostuma a sortir a les 7 h solars, aproximadament. És una espècie que té tendència al gregarisme, que, en alguns casos, pot ser molt marcat, com el d’una cova de Romania on vivien uns 100 000 individus. Les colònies de cria es formen al maig i es dissolen a l’agost, quan les cries són capaces de volar. En aquest període, les femelles s’aïllen dels mascles, que romanen solitaris o en petits grups. Hiverna més tard que les altres espècies (entrat el mes de desembre) i no és estrany veure-la volar a l’hivern quan les condicions ambientals ho permeten. Es refugia amb molta freqüència a les cases, ja sigui a les golfes, sota les teules, a esquerdes de les façanes o a les cortines de les terrasses. També es troba a fissures de les roques, a forats d’arbres i a coves. Algunes vegades s’associa amb altres espècies, com, per exemple, altres Pipistrellus, el ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni), el ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus), Vespertilio murinus, Nyctalus, Barbastella o Plecotus. El seu vol és mitjanament alt, irregular i molt batent d’ales. El model de reproducció que segueix és el de la fecundació diferida. La seva dieta alimentària principal la constitueixen els dípters petits.
Maber, original dels autors.
La distribució d’aquest animal és molt àmplia. És el ratpenat més difós i abundant d’Europa i, per aquest motiu, es fa difícil de col·locar-lo dins d’un grup biogeogràfic concret. Només és absent a la part septentrional d’Escandinàvia. És àmpliament representat a tots els Països Catalans. És fàcil de veure’l volant a les ciutats, a l’entorn dels llums del carrer, com, per exemple, a les places Lesseps i Francesc Macià, de Barcelona. També se’l pot trobar, en alguns indrets, volant de dia, com és el cas del delta de l’Ebre o d’alguns solars de Barcelona. Altrament, habita al N d’Àfrica i s’estén, per l’E, fins a l’Àsia central. És la més antropòfila de les espècies del gènere Pipistrellus.