Resultats de la cerca

El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars típics, com…

Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…

Fou crític regular de les revistes musicals "Allgemeine musikalische Zeitung" 'Revista musical general' -des del 1824- i "Vossische Zeitung" 1826, i el 1830 fundà el setmanari "Iris im Gebiete der Tonkunst" 'Iris en el món de l’art musical', publicat fins el 1841 Nacionalista musical, fou molt crític amb la presència de la música italiana a la cort prussiana i, en particular, amb Gaspare Spontini Entusiasta dels primers romàntics alemanys -L van Beethoven, CM von Weber, L Spohr o F Mendelssohn-, es mostrà contrari a les innovacions de R Schumann i F Chopin Algunes de les cançons del cicle…

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona…

Era fill del vescomte Pere IV de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d’Erill Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l’havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos 1202 Fou elegit bisbe d’Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231 Tota la seva vida com a bisbe d’Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis 1248 És difícil de veure-hi clar, en tal assumpte, car s’hi…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja…

S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins L’…

Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de…

L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir…

Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…