Resultats de la cerca

El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que també esculpí…

Vida i obra Es doctorà en dret i feu estudis de lletres, i des del 1876, fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers Com a diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880, tingué la iniciativa, frustrada, de demanar la creació d’una càtedra pública de llengua i literatura catalana i provençal, el 1880 Participà des de molt aviat als jocs florals de Barcelona, dels quals fou un concurrent assidu hi obtingué el títol de mestre en gai saber guanyà l’englantina el 1864 i el 1886, i la viola, el 1887, hi fou premiat amb cinc accèssits i un premi extraordinari, i el 1863 en fou…

Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño  1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…

Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de novembre de 1927 – 4 de…

Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…

El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…

Dates històriques i culturals Segle XVII 1640 Guerra de separació 1659 Tractat dels Pirineus separació de Catalunya entre França i Espanya Segle XVIII 1700 El francès esdevé l’única llengua oficial al Rosselló Creació de l’Acadèmia Desconfiada o dels Desconfiats 1705 Inici de la guerra de Successió 1714 11 de setembre Caiguda de Barcelona 1717 Creació de la Universitat de Cervera, que substitueix totes les altres universitats del Principat 1729 Fundació de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1747 Mor Francesc Valls 1752 Creació de l’Academia de San Fernando 1755 Fundació de la Real…

Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…

Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…

Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim  de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la…