Resultats de la cerca

Fill d’una família de llauradors, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari de València sota la protecció del carcaixentí Josep Maria Navarro i Daràs, aleshores degà de la Seu de València, però no arribà a ordenar-se de sacerdot Posteriorment, aconsellat pels arabistes Francisco Codera i Julià Ribera i Tarragó, aquest darrer també fill de Carcaixent, es traslladà a Madrid, on cursà els estudis de filosofia i lletres, i es llicencià el 1885 Després estudià a l’Escola Superior de Diplomàtica i el 1886 guanyà les oposicions al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs…

Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…

Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat Testamento…

Visqué a Barcelona des del 1929, i fou la seva tia, l’actriu teatral i dobladora Marta Fàbregas , la que la feu debutar el 1935 en el film francès El petit Jacques Le Petit Jacques , Gaston Roudès Els primers anys doblà únicament actors o actrius infantils per als estudis Voz de España, Estudis Metro-Goldwyn-Mayer MGM, Buenos Aires, Orphea Film i Trilla - La Riva I fou el director d’aquests últims, Pedro Puche, el que li donà l’oportunitat d’iniciar la seva maduresa professional Al començament de la dècada del 1940, Salvatore Persichetti li oferí de treballar com a actriu fixa a Voz de…

Vida Fill d’un arqueòleg belga i de mare andalusa, residí a Barcelona des de la infantesa A partir del 1930 treballà en el sector de la perfumeria i collaborà en revistes com ara Cinema  1924-29 i Cine-Art  1933-35 Quan acabà els estudis superiors marxà a Bèlgica Finalitzada la guerra civil, retornà a Catalunya i escriví en revistes com ara Crítica  1944-50, Arcinema  1956-60 i Fotogramas  des del 1946, de la qual en fou redactor en cap 1950-58 i en la qual creà el popular Consultorio de Mr Belvedere La seva activitat com a guionista cinematogràfic començà amb Las tinieblas quedaron atrás…

Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…

Fill d’un funcionari naval no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho feu a l’acadèmia d’infanteria de Toledo 1907, i del 1912 al 1917 es distingí al Marroc Fou destinat a Oviedo 1917-20, i de nou al Marroc, on combaté a les ordres de Millán Astray i Valenzuela El 1923, apadrinat per Alfons XIII d’Espanya , es casà amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assumí el comandament de la Legió Estrangera 1923 i participà activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d’Alhucemas i en la reconquesta…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 2021 Persones Jesús Alturo i Perucho Mariona Carulla i Font Anna Rosa Cisquella i Passada Ernest Costa i Savoia Joana Escobedo i Abraham Isabel Etxeberria Gorriti Pau Gasol i Sáez Manuel Heredia Jiménez, Tío Manuel Francisco Ibáñez i Talavera Mercè Izquierdo i Aymerich Elena Jaumandreu i Garrido Enric Larreula i Vidal Justo Molinero Calero Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com Anna N Schlegel Joan Panisello i Chavarria Alèxia Putellas i Segura Àngels Ribé i Pijuan Mònica…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1978 Cel de nit , d’ Eudald Puig 1979 Memòria del cos , d’ Àlex Susanna 1980 Terres perdudes , de Salvador Oliva 1981 Cants d’Hekatònim de Tifundis , de Joan Margarit 1982 Carrer d’hivern , de Víctor Obiols 1983 1983 , de Jordi Jové 1984 Llibre de les inauguracions , de Màrius Sampere 1985 Tres quaderns , de Joan Casas 1986 Memòria de la carn , de Josep Navarro 1987 desert 1988 Les ombres, Laocoont, les ombres , de Jacint Sala i Codony 1989 Vista cansada , d’ Antoni Puigverd 1990…