Resultats de la cerca

Reclutat pel servei militar, participà en la guerra del Rif 1919-21 Fou membre de l’Orfeó Berguedà i de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga Membre d’ERC des dels inicis de la creació del partit 1931, es presentà dins de la candidatura del Front Únic d’Esquerres a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, en les quals fou escollit segon alcalde de Berga, càrrec que ocupà durant poc temps arran dels anomenats fets d’Octubre La seva activitat política l’obligà a exiliar-se a França, el febrer del 1939, on visqué durant quasi deu anys Fou durant els anys a l’exili quan escriví una…

El poble d’Arànser és situat a la confluència del riu d’Arànser amb el torrent de la Verneda Una de les primeres notícies del seu castell, anomenat també Aran en la documentació, que vol dir “vall” en llengua basca, data del 19 de març de 1298, en què Pere d’Aragall reconegué que tenia en feu pel comte Roger Bernat de Foix els castells d’Ansovell, Queralt i Arànser Posteriorment, la senyoria del castell d’Arànser canvià de mans, ja que l’any 1312 el rei Sanç I de Mallorca va concedir a Arnau de Saga els drets de justícia d’aquest castell i lloc el 1326 hom precisa que el castrum…

Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume de Cervera a…

Vida Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere de les Puelles…

Resultat de la fusió de la Banda de Bombers i la Banda dels Veterans de la Llibertat, Santiago López en fou el director fundador i la direcció honorària s’oferí a Salvador Giner Altres directors foren Emilio Vega, Luis Ayllón, Emilio Seguí, Antonio Palanca Villar, Juan Garcés Queralt, Josep Ferriz i Julio Ribelles Brunet Des del 1992 és dirigida pel mestre Pablo Sánchez Torrella Tots aquests directors han aconseguit una gran conjunció i compenetració entre els seus integrants, cosa que l’ha convertida en una de les millors agrupacions musicals del país És una de les poques bandes…

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara…

El lloc de Conesa és citat al segle XI en una escriptura per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i Bernat Llop un extens territori per tal que hi bastissin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Hi ha, tanmateix, una certa discrepància pel que fa al moment en què fou atorgat aquest document la seva data, el 1038, és errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que la data exacta…

Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat el Grau, prop de la cinglera, no lluny de l’actual cementiri De molt aviat tingué funcions parroquials que ha mantingut fins avui dia, si bé traslladades a un altre temple edificat en un lloc diferent El domini d’aquesta església ocasionà un llarg i a vegades violent conflicte entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic El castell de Gurb comença a aparèixer en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels…

Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre…