Resultats de la cerca

Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…

Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la…

És una de les unitats del sistema oriental de les serralades Subbètiques Els seus contraforts orientals formen el relleu costaner entre Benidorm i Altea El clima mediterrani sec i la natura calcària de les roques converteixen aquesta serra en una zona despoblada i d’escassa vegetació El sector principal s’estén en direcció E a O, entre la vall de Guadalest Marina Baixa i l’alta vall del riu Frainos Comtat, al N, i la vall de la Sella Marina Baixa, al S El cim de la serra, situat dins el terme municipal de Confrides Marina Baixa, té una altitud de 1 558 m Al SE de la serra…

És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes espècies…

S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós…

Segons llur forma d’actuar es divideixen en repellents, insecticides i productes que modifiquen l’estructura de la llana L’acció dels repellents es limita a allunyar les arnes, sense que, generalment, tinguin cap acció letal De tots els emprats, solament el naftalè i el -p -diclorobenzè poden tenir acció letal, en determinades circumstàncies Dels insecticides, hom empra, gairebé exclusivament, el DDT i els seus derivats, el dieldrine i l’eldrine, que manifesten més eficàcia que el DDT L’acció antiarnes, per canvi de l’estructura de la llana, es fonamenta en el fet que els enzims digestius de…

El comportament de les sals amòniques correspon al de les sals d’un metall alcalí intermediari entre el rubidi i el potassi, i això ha donat lloc a nombrosos intents, sempre fallits, d’aïllar el radical amoni neutre HMoissan reeixí, no obstant això, a preparar-ne una amalgama per acció de l’amalgama de sodi sobre el iodur amònic sec en contacte amb amoníac líquid a -40°C El producte obtingut a baixa temperatura sembla una veritable amalgama, però per sobre de 0°C es descompon segons la reacció Les sals d’amoni són incolores llevat que l’anió sigui de color i totes molt solubles…

Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…

La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i continuada…

Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es mouen…