Resultats de la cerca

Termenal dels municipis de Corbera de Llobregat i de Cervelló Baix Llobregat i de Gelida Alt Penedès

Les terres no conreades més de 300 ha són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal El regadiu fou ampliat els anys seixanta amb la perforació de diversos pous el taronger hi és el conreu predominant Al secà, en retrocés, hom conrea vinya moscatell, garrofers, ametllers i oliveres La població arribà al màxim el 1900, i, després d’assolir el mínim els primers anys noranta, ha tingut una certa recuperació El poble 167 h agl 2006, castellonetins 172 m alt és al sector més pla del terme L’església parroquial Sant Jaume fou iniciada el 1729

És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial

Se situa al contacte del Miocè amb el Nummulític de les serres prebètiques valencianes, allargat des de l’Ull del Moro 1051 m alt, a l’W fins a l’alt de la Creueta 800 m, a l’E, formant part dels vessants septentrionals dels contraforts de la serra d’Aitana el Castell, 913 m alt de la Moleta, 1010 m i obert cap a la fossa d’Alcoi Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos o riu de Penàguila , que aflueix al riu de Seta, que rep el barranc d’Ares i un ventall de set barrancs del SW, alguns d’ells molt encaixats és notable la Plaça del Salt al barranc de la Font Els terrenys incultes…

És situat al vessant oriental del massís del Caroig, que per la seva natura calcària presenta una morfologia càrstica complicada, amb successió de moles com la mola de Bicorb individualitzades per profundes gorges recorregudes per petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona El 90% del territori és improductiu hi ha sobretot garrigues i algunes pinedes Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita les aigües derivades de l’Escalona i produeix hortalisses els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i de vinya Hi predomina el règim d’explotació directa 98…

Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i…

Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular Molt…

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les…

L’aportació contínua de sediments ha provocat el rebliment del pantà d’Elx les aigües han esdevingut molt sornes i han afavorit el creixement d’un extens canyissar que actualment ocupa la major part de la seva superfície d’aigua Rafael Paulo El pantà d’Elx 223, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà d’Elx és un embassament d’aigües de reg situat en el curs del Vinalopó, uns 4 km al nord de la ciutat d’Elx Fou construït l’any 1632 i reconstruït el 1842 Actualment és completament curullat, i ha deixat, per tant, de ser funcional com a obra civil El mur de la resclosa s’…

Els anomenats "frares", sorprenents monòlits calcaris que apareixen profusament en un ampli sector de l’obaga de la Serrella Ernest Costa El naixement del riu de l’Algar 29, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El riu de l’Algar neix al barranc dels Sacs, al vessant occidental de la serra de Bèrnia, i recull les aigües que per barrancs i rierols davallen de les serres del Ferrer, Carrascar de Parcent i Almèdia Al llarg del seu recorregut travessa la vall de Tàrbena, coberta d’ametllers i garroferes, encaixant profundament en les calcinals eocenes de la serra…