L’aportació contínua de sediments ha provocat el rebliment del pantà d’Elx; les aigües han esdevingut molt sornes i han afavorit el creixement d’un extens canyissar que actualment ocupa la major part de la seva superfície d’aigua.
Rafael Paulo
El pantà d’Elx (2.23), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
El pantà d’Elx és un embassament d’aigües de reg situat en el curs del Vinalopó, uns 4 km al nord de la ciutat d’Elx. Fou construït l’any 1632 i reconstruït el 1842. Actualment és completament curullat, i ha deixat, per tant, de ser funcional com a obra civil. El mur de la resclosa s’assenta sobre calcàries miocenes, i el vas sobre margues cretàcies i argiles i algeps triàsics del Keuper, que afloren diapíricament a la part final d’aquest. L’erosió d’aquestes argiles i algeps ha contribuït en gran mesura a curullar el vas i salinitzar les aigües, alhora que ha donat lloc a «badlands».
Al llit del riu, aigües avall de la resclosa, s’hi troba una vegetació típica de saladars, amb tamarius, joncs, salicòrnies (Arthocnetum fruticosum, Salicornia herbacea), diverses ensopegueres (Limonium), etc. A les vores de l’embassament es desenvolupa el tamarigar, que a la cua del pantà s’enriqueix amb canyís, i dóna lloc a un canyissar dens. Aquestes comunitats vegetals serveixen de refugi i lloc de nidificació a nombroses aus aquàtiques, com el martinet blanc, el cabusset, l’ànec coll-verd, la fotja, la polla d’aigua i el cames-llargues.
A les serres del voltant es desenvolupa l’espinar alacantí d’arçot i margalló (Chamaeropo-Rhamnetum lycioidis), que conté espècies com l’esparreguera marina, la trompera fràgil i el llistó (Brachypodium retusum), i que constitueix però una comunitat força degradada: pertot arreu és substituïda per la timoneda d’esparbonella blanca (Stipo-Sideritetum leucanthae), amb Thymus longiflorus i altres timons, bufalaga hirsuta, etc. Als afloraments guixencs domina la timoneda de teucri verticil·lat (Helianthemo-Teucrietum verticillati), amb Helianthemum squamatum i diversos teucris.