Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
Sant Lliser de Gramós (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 1002, 1030, 1033 i 1088 L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “ in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse ”, i l’any 1025 o 1026, en la venda d’un alou situat al mateix terme La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a…
Sant Julià de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any 1144 en un…
Sant Serni de Besora (Navès)
Art romànic
Aquesta església es trobava a la vall de Lord, dins el terme del castell de Besora Fou durant molt de temps església parroquial del terme, encara que posteriorment aquesta funció fou traslladada a un nou temple construït en un altre lloc No figura al capbreu de parròquies constituïdes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic La primera notícia de l’església correspon a la llista de parròquies del final del segle X o l’inici de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on entre les parròquies de la vall de Lord figura la de Besora “…
Paestum

D’esquerra a dreta, el segon i el primer temple d’Hera. a Paestum
Kārlis Dambrāns (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat grega d’Itàlia, sobre el golf de Salern (sinus Paestanus), al pla banyat pel Sele.
Fundada per colons grecs de Sybaris, a mitjan segle VII aC, fou posada sota l’advocació del déu de la mar, Posidó, amb el nom de Poseidonia Florí notablement gràcies a la riquesa de les terres interiors i a les relacions comercials amb els pobles itàlics veïns i els etruscs Això promogué la cobejança dels lucans, que se n'apoderaren cap al 400 aC i li canviaren el nom pel de Paistom o Paistos El 273 aC els romans hi establiren una colònia llatina Paestum Sempre fidel a Roma, li forní vaixells, mariners, cereals i oli eren famoses les seves roses, sovint cantades pels poetes A…
Sant Nicolau o Sant Salvador de Paneres (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església degué ser una simple capella dedicada al culte dels habitants del lloc de Paneres, dependent de la parròquia d’Ariet o de la Vall d’Ariet i a través d’aquesta del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Paneres són de l’any 1080, quan una dona anomenada Ermengarda, amb motiu de fer-se monja del monestir de Santa Maria de Meià, donà al dit monestir un alou en el terme de Meià, en el lloc anomenat Paneres, compost de cases, terres i horts L’església es documenta l’any 1110, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona, nét del fundador de Santa Maria de Meià, en…
Mare de Déu de l’Avellana (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Situació Mapa 362M781 Situació 31TCG812308 El temple de la Mare de Déu de l’Avellana és situat al peu de la pista que duu a Calaf des de Vallmanya i a 2,500 km d’aquesta parròquia És a mà esquerra, i forma un conjunt amb un petit cementiri que encara s’usa, la qual cosa fa que encara avui aquest temple conservi el títol de sufragània de Vallmanya, a causa dels enterraments que s’hi fan dels difunts de les sis o set cases d’aquest entorn L’advocació és deguda al topònim d’aquest lloc, conegut per l’Avellana, i…
Capella del castell de Cervelló
Art romànic
Situació Estat precari en què es troba aquesta església, d’advocació desconeguda, situada al peu del recinte sobirà F Baltà La capella, és situada a la part més ponentina del recinte jussà del castell MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF128825 Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals sobre el passat de la capella castellera de Cervelló, passat que anà molt lligat, òbviament, al de la fortalesa MLIR Església És un petit edifici rectangular, amb l’absis assenyalat a l’interior per un parell d’arcosolis A la línia d’arrencament de la volta, que tot i…
Sant Iscle de Turbiàs (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la…
Santa Maria de Castells (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos…
Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet del Penedès
Art romànic
L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret violentament a l’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina