Resultats de la cerca
Es mostren 1050 resultats
Ratpenat de ferradura mediterrani
El ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale és una espècie força abundant al territori català que pot formar agrupacions de diversos centenars d’animals Com les altres espècies del seu mateix gènere, té les ales relativament amples i disposa d’una excrescència nasal en forma de ferradura Albert Montori Presenta unes dimensions intermèdies entre el ratpenat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum i el petit R hipposideros En estat de repòs, es pot distingir d’aquestes dues espècies pel menor recobriment del cos per part del patagi A part d’això, la sella de…
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània
colitx
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de tiges generalment glabres i ramificades, fulles ovades o lanceolades, flors amb el calze inflat, persistent, travessat per 20 venes paleses, i els pètals bífids, amples, blanquinosos.
Fa fruits capsulars tres vegades més llargs que els carpòfors que els sostenen És planta molt comuna a les terres de conreu, en llocs pedregosos, etc
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
carolina

Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
Les apiàcies o umbel·líferes
Apiàcies o umbellíferes, II 1 Sanicula europaea a aspecte general, en el qual s’aprecien les fulles palmatisectes i les petites umbèllules x 0,5 b fruit, de superfície coberta d’espinetes ganxudes x 3 2 Pastanaga borda Daucus carota a aspecte general, que mostra la rel un xic engruixida, les fulles i les bràctees molt dividides i les umbelles grosses i planes x 0,5 b flor, típicament actinomorfa i d’ovari ínfer x 4 3 Chaerophyllum aureum, una de les cominasses a branca florida i fruitada x 0,5 b umbèllula x 2 4 Bupleurum baldense a aspecte general d’aquesta petita planta anual x 0,5 b…
Les cariofil·làcies
Cariofillàcies 1 Arenaria serpyllifolia subespècie leptoclados a aspecte general d’aquest menut teròfit x 0,5 b calze fructífer seccionat, que permet veure els curts pètals i la càpsula ja oberta per dents apicals x 4 c llavor x 20 2 Morró Stellaria media a brot florit x 0,5 b flor seccionada, de típics pètals bífids x 3 3 Cerastium pumilum a planta sencera x 0,5 b càpsula parcialment seccionada per a mostrar la típica placentació central x 3 4 Scleranthus annuus a aspecte general x0,5 b flor x4 5 Aspecte general d’ Spergularia rubra x 0,5 6 Herniaria hirsuta a branca x 0,5 b flor x 5 7…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
ruibarbre
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies robustes, de la família de les poligonàcies, de rizomes grossos, de fulles simples, amples, enteres o lobulades i proveïdes d’òcrea, de flors verdoses, blanquinoses o vermelloses, amb sis divisions periantals, arranjades en inflorescències tirsoides, i de fruits en núcula valvada.
Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina Rofficinale , són oficinals, amb propietats tòniques i laxants Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina