Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
premi Lola Anglada
Premi de poesia en llengua catalana que atorgà anualment, des del 1984 i fins el 2005, Caixa Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, tot i que el 2004 no es va convocar.
L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’ Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’ Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994…
Penya Batibull
Col·lectiu català de caràcter festiu creat a Xile.
Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat,…
Castell de Saüquet (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Aquest castell, situat probablement prop de Taús i Castells, al límit amb el Pallars Sobirà, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que va donar la meitat d’aquest castell a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Uns anys més tard, el 1194, aquest castell junt amb els castells de Saüquedell, Taús i de Castells, van ser motiu de lluita entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarascó i Bernat de Taús, i Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es va arribar a l’acord que Pere d’Orcau tindria vuit homes en aquests castells En…
Santa Maria de Fucimanya (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus…
Sant Salvador d’Alentorn, abans Santa Maria (Artesa de Segre)
Art romànic
L’actual església parroquial del poble d’Alentorn, dedicada a sant Salvador, és un edifici del segle XVIII Fou una església dependent de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència a l’església es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost, on figura entre el seu patrimoni La primitiva advocació de l’església fou santa Maria, com es comprova en diferents testaments del segle XII El 1104 es consigna la deixa testamentària de dos mancusos a l’església de Santa Maria d’Alentorn per part d’un tal Guillem Arnau L’any 1152…
Castell de Vall-llebrera (Artesa de Segre)
Art romànic
De l’antic castell senyorial encara en resta algun vestigi molt arruïnat en el llogaret de Vall-llebrera, davant l’església Fou una fortalesa inclosa dins la jurisdicció del castell de Montmagastre i per aquesta raó Vall-llebrera formà part de la baronia de Montmagastre L’esment directe més antic de Vall-llebrera es troba en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre del 1054 D’aquest indret en sorgí un llinatge de cavallers, els Vall-llebrera, que estigueren presents a la conquesta de Lleida D’un dels seus membres, n’hi ha notícia l’any 1106, en què un tal Berenguer Bernat de Vall-llebrera…
Santa Maria de Sant Martí de la Morana (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana, a 551 m d’altitud, és al sud-oest del terme La primera noticia sobre el lloc de Sant Martí de la Morana és del 1067, en què els esposos Arnau i Guisla atorgaren a Bertran de Santmartí i a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i a la Morana L’hagiotopònim que identifica el lloc segurament és una referència a la primitiva advocació de la parroquia, actualment dedicada a Santa Maria En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, del 1098, els bisbes consagrants li confirmaren…
Alfons I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1112-48) i marquès de Provença, fill de Ramon IV de Sant Geli i d’Elvira de Castella.
El 1112 succeí el seu germà Bertran de Sant Geli en el comtat de Tolosa, però no obtingué definitivament aquesta possessió fins el 1121, després d’haver rebutjat Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània Amb l’ajuda de Bernat Ató, vescomte de Besiers, lluità contra Ramon Berenguer III, comte de Barcelona Aquest l’assetjà el 1123 al castell d’Aurenja fins que fou alliberat pels tolosans i conduït a Tolosa Dos anys més tard, el 1125, pactà amb Ramon Berenguer II per repartir-se Provença Alfons rebé el marquesat de Provença —tret de la meitat d’Avinyó i els castells de Pont de Sorgia…
Sant Llorenç de Cerdans
Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142 Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja Durant la cerimònia, l’abat d’Arles va…
Els mestres del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina