Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments…

Vida La seva passió per la música, especialment per la sardana, el dugué a ser redactor en cap de la revista setmanal La Sardana  entre el 1921 i el 1928, i a publicar el llibre De la sardana  1925 Fou director i únic redactor dels Fulls musicals , butlletí de l’Associació de Musica da Camera de Barcelona en fou portaveu, en el qual collaboraren artistes del moment, com ara Josep Obiols, Francesc Xavier Nogués o Josep de Togores Traduí el llibre La vida de Beethoven , de Romain Rolland Durant més de quaranta anys mantingué una estreta amistat amb Eduard Toldrà, que sovint li…

Vida Fill del pianista i director de companyies de sarsuela Manuel Algueró Algueró, estudià piano i composició El 1944 s’inicià en el cinema amb Piruetas juveniles Gian Carlo Cappelli i Salvio Valenti i participà en films importants com Brigada Criminal 1950 El Judes 1952 o Camino cortado 1955, tots tres d’Ignasi F Iquino Fou el líder de l’Orquestra Bizarros, una de les més destacades de la postguerra, i un dels primers interessats a portar el jazz a l’Estat espanyol Creà i dirigí l’editora musical Canciones del Mundo, especialitzada en música lleugera, que publicà un butlletí…

Llicenciat en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona Dirigí el Diario de Tarragona del 1881 al 1883 Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884 Dedicat de ple al conreu de la història, sobresortí per la rigorositat metodològica que emprà en la investigació i per l’objectivitat en la interpretació del document D’ací ve que, en termes generals, la seva obra sigui encara vigent, en especial els seus estudis medievals sobre la ciutat i les comarques tarragonines El 1901 fundà el Butlletí Arqueològic , òrgan de la Societat…

Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…

Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església amb el gran arc ultrapassat, possiblement l’arc triomfal d’una capçalera desapareguda J Tous La capella de Sant Francesc és situada sota el penyal a ponent del poble d’Araós L’itinerari per a arribar-hi ja ha estat descrit en parlar de la força d’Araós JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH571109 Història No es coneixen referències documentals concretes de Sant Francesc d’Araós, i la seva història ha de relacionar-se amb les dades generals conegudes referides al lloc d’Araós, que en tot cas fan referència a l’església parroquial de Sant Esteve…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico Cataluña», dins Tierras de España , vol2, Madrid-Barcelona, 1978 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Madrid, 1957, pàg151-249 Alcolea Gil, S Cirlot, J E Gudiol Ricart, J Història de la pintura…

L’esperantisme es difongué inicialment per l’imperi rus i pels països bàltics aviat arrelà a França 1898 i, tot seguit, passà als Països Catalans Organitzat per Vicent Inglada i Orts, el 1901 es feu el primer curs d’esperanto a Barcelona La primera associació catalana fou l’Aplec Esperantista de Catalunya 1904, amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí Espero de Katalunjo Dissolt l’Aplec arran dels fets del Cu-cut , el 1906 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l’esperantisme català, ajudat des de la revista Joventut…

Llicenciat en dret a Barcelona 1882, exercí activitats molt diverses, des dels estudis arqueològics fins a la recerca documental i a la divulgació periodística, l’excursionisme científic, la filatèlia, etc Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-22, càrrec des del qual promogué la publicació dels documents inèdits de l’Arxiu Municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní des del 1892 i, en collaboració amb Bartomeu Gunyalons, les Rúbriques de Bruniquer 1912-16 Fou també president de la…

Situació Vista del sector nord-est de la capella després de la seva restauració l’any 1987 J Camp La capella de Sant Quiri és situada al cim d’un turó, en un lloc eminent, a 1 km al sud d’Alins, on s’ha dit que hi havia el castell o la força d’Alins, i al qual s’arriba per un corriol que surt a l’entrada del poble d’Alins MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH620120 Història Malauradament no s’han trobat notícies sobre aquesta església, que tradicionalment, en la memòria popular de la Vallferrera, s’ha tingut com l’església de l’antic castell o fortalesa que constituïa la força d’Alins, i que fou…