Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
Palau Meca (Barcelona)
Art romànic
Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló,…
Salvador Feliu de la Penya
Economia
Història
Comerciant i polític.
El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau Feu, ja…
Jordi Mir i Parache
Literatura
Escriptor, excursionista i activista cultural.
El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…
, ,
Josep Maria Tous i Maroto

Josep Maria Tous i Maroto
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada…
, ,
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
Lluís Maria de Puig i Oliver
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista Dins del…
baronia de Granera
Història
Títol concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau.
Passà als Planella, senyors de Castellcir
baronia de la Font de Quinto
Història
Títol concedit el 1789 a Joan de Fàbregues Boixar i Ponts, ciutadà honrat de Barcelona i regidor diputat general a les corts per Tortosa.
Ha passat als Valdelomar
Pau d’Àger, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1659-1662)
El 22 de juliol de l’any 1659, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau d’Àger Tremp 1592 – Vallfogona de Riucorb 1672, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Àngel del Pas, donzell de Perpinyà diputat reial Lluís Lopico de Xixon, mossèn i ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Genís, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francisco Onofre de Pedrolo, donzell, cavaller de l’orde de Montesa oïdor reial Jaume Llobregat i Amill, ciutadà honrat de Barcelona Pau d’…
Pere de Magarola i Fontanet, bisbe d'Elna (1623-1626)
El dia 22 de juliol de l’any 1623, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Magarola i Fontanet Barcelona 1571 – Lleida 1634, bisbe d’Elna diputat militar Francesc Pla i de Cadell, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Pere Fuster, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Onofre de Comte i de Bearne, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joan Baptista de Collferrer, domiciliat a la sotsvegueria de Besalú i vegueria de Girona oïdor reial Bernat de Sala i Alemany, doctor en ambdós drets i ciutadà de Barcelona Abans d’esdevenir diputat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina