Resultats de la cerca

Es graduà en ciències polítiques l’any 1974 a la Universitat d’Auckland on, després de completar la seva formació a l’estranger, exercí la docència del 1977 al 1981, any que fou elegida diputada Membre del Partit Laborista, en formà part de l’executiva del 1978 al 1988 i novament del 1989 al 2008 com a líder Ha representat sovint els laboristes neozelandesos en fòrums internacionals i com a parlamentària ha encapçalat nombroses comissions Del 1984 al 1990 ocupà càrrecs ministerials en els governs de David Lange 1984-89, com a ministra de Conservació i d’Habitatge, Geoffrey Palmer 1989-90, com…

Fou constituït oficialment al novembre del 2007 i tingué el congrés fundacional al març del 2009 Format bàsicament per la fusió de Forza Italia i Alleanza Nazionale , incorporà també una dotzena de partits menors, entre d’altres, Democrazia Cristiana per le Autonomie, Popolari Liberali i el Nuovo Partito Socialista Italiano En les eleccions de l’abril del 2008 obtingué 271 diputats i 145 senadors i esdevingué, en coalició amb la Lega Nord , el partit de Govern  El líder principal és Silvio Berlusconi president, seguit de Gianfranco Fini , els quals ocuparen els càrrecs de primer…

Té l’origen en la fusió del Partit Comunista d’Angola amb altres partits independentistes de l’Angola colonial el 1956 Sota el lideratge de Viriato da Cruz i posteriorment d’ Agostingo Neto , des del 1960 s’alià amb els moviments d’independència de la resta de colònies portugueses africanes Guinea-Bissau, Cap Verd i Moçambic El braç armat de l’MPLA hostilitzà el govern colonial portuguès fins el 1975, que, amb la independència, els partits angolesos formaren una coalició de govern que ràpidament es fragmentà en dissensions internes i donà lloc a una guerra civil que tingué com a principals…

Fill d’immigrants libanesos, estudià dret a la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo on, després d’obtenir el doctorat, fou professor de dret constitucional Alt funcionari del departament d’educació de l’Estat de São Paulo 1964, del qual el 1970 fou nomenat fiscal, el 1983, advocat general i el 1984 secretari de seguretat Membre del Partit del Moviment Democràtic del Brasil centredreta, participà en l’assemblea constituent que redactà una nova constitució el 1997, any que fou elegit diputat a la cambra baixa federal, on revalidà el càrrec en les següents eleccions i fou portaveu del…

El president, Ismaïl Omar Guelleh, va ser reelegit en el càrrec en obtenir el 87% dels vots en una consulta marcada per la divisió de la coalició opositora, que va presentar dos candidats Omar Elmi Khaireh, vicepresident de la Unió per a la Salvació Nacional USN, va aconseguir el 7%, mentre que Mohamed Daoud Chehem, tan sols l’1,8% Una part de la coalició opositora va defensar el boicot a la consulta En els mesos previs a les eleccions, celebrades el 8 d’abril, la policia va intensificar la persecució contra els membres de l’oposició i la Lliga dels Drets Humans, el president de la qual, Omar…

El president Macky Sall va sortir enfortit de les eleccions legislatives, celebrades a finals de juliol, en les quals la seva coalició, Benno Bokk Yakaar ‘Units per l’Esperança’, en wòlof, encapçalada pel primer ministre, Mahammed Dionne, va obtenir 125 dels 165 escons del Parlament L’aliança Wattu Senegaal, de l’expresident Abdoulaye Wade, en va aconseguir 19, mentre que la coalició Manko Taxawuu Senegaal, de l’alcalde de Dakar, Khalifa Sall, 7 Els restants 14 escons se’ls van repartir entre 11 petites formacions La participació va ser baixa, i tan sols el 54% dels electors van anar a votar…

La intransigència del president Robert Mugabe va paralitzar el Govern de coalició, format al febrer del 2009 per les pressions internacionals Mugabe va designar diversos ambaixadors i altres alts càrrecs sense consultar el primer ministre, l’opositor Morgan Tsvangirai —de fet, el president va continuar manant sense permetre que el primer ministre prengués cap decisió important— Les tensions en el si del Govern de coalició van preocupar els països veïns del Consell de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC, en especial Sud-àfrica, que van demanar al president que garantís que les eleccions,…

Una coalició de grups armats anomenada Séléka va derrocar el president François Bozizé, el 24 de març Bozizé, que havia perdut el suport dels governs txadià i francès, els quals l’havien ajudat en rebellions anteriors, no va poder resistir l’ofensiva de Séléka, iniciada tres mesos abans des del nord del país Tan sols va disposar de l’ajut de 400 soldats sud-africans, enviats pel president Jacob Zuma, que van ser retirats després de perdre catorze homes en un enfrontament amb la guerrilla Una vegada al poder, Séléka va ser incapaç de restablir l’ordre, en especial a Bangui, la capital Malgrat…

Macky Sall va esdevenir president del Senegal en la segona volta de les eleccions © Consell d'Europa Macky Sall, el candidat de l'oposició, va esdevenir president de la república en derrotar en la segona volta de les eleccions celebrades el 25 de març Abdoulaye Wade, que es presentava a la reelecció Sall va obtenir el 65,8% dels vots, quasi el doble que Wade, que en va aconseguir el 34,2% Al cap de tres mesos, en les legislatives de l'1 de juliol, la coalició Benno Bokk Yakaar, creada per donar suport a Sall, va obtenir la majoria absoluta, amb 119 escons dels 150 de l'Assemblea…

Habib Essid, cap de govern de Tunísia des del 6 de febrer de 2015, és destituït ja que no supera la moció de confiança, que perd per 118 vots en contra, 3 a favor i 27 abstencions Essid era primer ministre d’un govern de coalició, en què hi havia el principal partit de la cambra, l’islamista Ennahda Essid ha estat molt criticat en la gestió dels dos grans problemes del país el terrorisme i l’atur, que supera el 15%