Resultats de la cerca

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la Universitat de…

Després d’una etapa com a professor al Canterbury College of Art, inicià la seva trajectòria musical l’any 1977 amb el disc New Boots and Panties , i amb Elvis Costello, Nick Lowe i Wrecless Eric formà el grup Blockheads, amb el qual collaborà al llarg de tota la seva carrera Fou un membre destacat de l’etapa after punk de la música britànica del final de la dècada dels setanta i autor de l’emblemàtica Sex, Drugs and Rock and Roll , cançó en què qüestionava la mitificació d’aquests tres elements Autor d’altres èxits com Do It Yourself , Reasons to Be a Cheerful o Laughter , també féu d’actor…

Aquests tingueren cura de l’organització de concursos anuals de poesia, que no aconseguiren, però, d’aturar una decadència de la creació poètica autòctona El 1350 encarregaren al canceller Guilhem Molinier la redacció d’un codi de l’art de trobar, publicat sis anys després amb el títol de Leys d’amors A partir del segle XVI, la Companhia prengué el nom de Collège de Rhétorique i a causa de la situació política d’Occitània, al costat de la llengua d’oc, admeté la francesa, que acabà per imposar-se L’any 1694 l’agrupació esdevingué Académie des Jeux Floraux Dos segles més tard, per instigació…

Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el determinisme, i…

Entrà a formar part de la capella de música de la Christ Church de Dublín El 1844 esdevingué organista d’aquella església i alhora del Trinity College, on començaren els seus vincles amb l’ensenyament universitari Es llicencià i posteriorment 1851 es doctorà en música, i el 1861 esdevingué professor a la universitat Durant bona part de la seva vida fou director de corals, de primer de tipus universitari, una tasca que compaginà amb l’exercici de les organisties El 1862 es convertí en organista a la catedral de Saint Patrick, un dels llocs més preuats de tot Irlanda El 1873 fou nomenat…

Estudià piano i composició al Royal Manchester College of Music, i després passà un any al Conservatori de Munic, on conegué la música de Karl Amadeus Hartmann Debutà com a compositor el 1963 amb l’estrena del Concert per a Violí 1959, i en el seu catàleg destaquen obres com The Chagall Windows , per a orquestra, o els ballets Edward II i Arthur Com a pianista s’especialitzà en la música anglesa del segle XX i en l’obra de Haydn les seves Haydn Variations per a piano esdevingueren mítiques La seva música conté elements de les principals tendències del segle XX, excepte de l’avantguardisme, i…

Estudià al Collegi Universitari d’Aberystwyth 1952-56 i amb L Berkeley a la Royal Academy of Music 1956-59 Del 1959 al 1988 fou professor al University College, Bangor -institució de la qual fou cap del departament de música des del 1970-, excepte en 1968-70, període en què ensenyà a Edimburg El 1972 fundà el North Wales Music Festival, i en fou el director artístic fins a la seva mort Les seves composicions, molt nombroses, inclouen aportacions tant al gènere cambrístic com a l’orquestral, a més de molta música coral El seu estil era sovint diatònic i eclèctic amb influències de compositors…

Fill de Zachariah Mudge, clergue i mestre de la Bideford Grammar School Entrà al Pembroke College d’Oxford i el 1735, després de ser ordenat, esdevingué vicari de Great Packington, prop de Birmingham El 1756 fou nomenat rector de Bedworth, on visqué fins a la seva mort Molt probablement és l’autor de nombroses obres que, durant la dècada del 1750, foren publicades a Birmingham amb la poc precisa signatura de Mr Mudge La seva obra mostra un estil barroc tardà Del seu catàleg destaquen Medley concerto, with French Horns i els Six Concertos in seven partsto which is added a ’Non nobis Domine’ in…

Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la collecció The Triumphes of…

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky Els seus…