Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
Bruel
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’arbres i…
Falciot negre
El falciot negre Apus apus és, com tots els altres falciots, un ocell fonamentalment volador, i en la seva silueta destaca la forma de falç de les ales, que ha fet que en algunes contrades se l’anomenés falzilla Ateny 15-16 cm A l’exemplar de la fotografia s’observa el color fosc del plomatge i la forma del bec i de l’obertura de la boca, típica d’un insectívor El ballester Apus melba se li assembla força, però, posats junts, aquest es veu molt més gros, car ateny 21 cm de llargada i és de colors més clars, amb les parts inferiors blanques i una franja bruna al coll Jordi Muntaner…
regne de Lleó

Reis de Lleó
Història
Regne hispànic que, durant la reconquesta, tingué existència com a estat independent (910-1037, 1065-72 i 1157-1230).
Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’…
Sant Antoni de Portmany
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les…
Manxúria
Divisió administrativa
Regió del NE de la Xina que comprèn els sheng de Jilin, Liaoning i Heilongjiang.
La capital és Shenyang 3 174 000 h 1975 La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao El clima és fred, amb una gran variació entre el N mitjana anual de -4° hi glaça 250 dies i el segle 10° hi glaça 150 dies Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E 750-1000 mm a W 250-500 mm El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes Els principals conreus són el kaoliang un tipus de melca…
latifundi
Geografia agrària
Explotació agrària de grans dimensions.
No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Educació
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El…
,
literatures ameríndies
Literatura
Literatures de llengua indígena americana (anomenada també precolombines o simplement americanes).
L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha estat l’única expressió…
Israel/Palestina 2014
Estat
A principi de gener, l’exprimer ministre Ariel Sharon va morir a Tel-Aviv a 85 anys, després d’haver estat els darrers vuit en coma induït a causa d’una hemorràgia cerebral Sharon va enrolar-se a 17 anys a la Haganà, l’exèrcit clandestí de jueus de Palestina, i va adquirir experiència militar en les guerres araboisraelianes del 1948, el 1967 i el 1973 Va iniciar la carrera política l’any 1973, quan va fundar, amb Menahem Begin, el partit Likud, conservador, que va guanyar les eleccions legislatives l’any 1977 El 1982 va accedir a la cartera de Defensa i va ser l’artífex de la invasió…
Santa Maria del Vilosell
Art romànic
Situació Església d’una nau molt transformada i alterada per ampliacions tardanes ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli urbà del poble del Vilosell, que és a l’extrem sud-est de la comarca, al peu dels primers contraforts de la serra de Prades, a la riba dreta de la vall del Set Mapa 33-16 417 Situació 31TCF284835 Des de l’Albi, al costat de l’autopista A-2, cal prendre la carretera LP-7013, que en direcció sud condueix al Vilosell També s’hi arriba des de Vallclara JAA-CPO Història La primera notícia de què es disposa sobre el Vilosell data de l’any…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina