El falciot negre (Apus apus) és, com tots els altres falciots, un ocell fonamentalment volador, i en la seva silueta destaca la forma de falç de les ales, que ha fet que en algunes contrades se l’anomenés falzilla. Ateny 15-16 cm. A l’exemplar de la fotografia s’observa el color fosc del plomatge i la forma del bec i de l’obertura de la boca, típica d’un insectívor. El ballester (Apus melba) se li assembla força, però, posats junts, aquest es veu molt més gros, car ateny 21 cm de llargada i és de colors més clars, amb les parts inferiors blanques i una franja bruna al coll.
Jordi Muntaner.
Àmpliament i uniformement repartit per tots els Països Catalans, on és una espècie nidificadora de les més abundants i comunes, el falciot negre deixa les nostres terres a l’estiu per marxar cap els quarters d’hivern a l’Àfrica tropical i austral. El pas migratori és molt manifest a la costa, i més notable el postnupcial, especialment després de les tempestes d’estiu. Durant el pas postnupcial, importants concentracions de milers d’individus s’agrupen sobre els estanys litorals rossellonesos, encara que altres punts de la costa també són bons, i així, al cap Tortosa, R. Norman calculà el 29.04.79 un flux de 3000 exemplars per hora.
Rarament retornen al final de març (29.03.76, data extrema) i la major part de les primeres arribades són entre el 5 i el 12 d’abril. De fet, l’arribada dels reproductors es produeix en dues fases: la primera (5-24 d’abril), amb uns pocs adults i reproductors, transcorre després d’un període de 7 a 13 dies sense individus; a la segona fase (22 d’abril-7 de maig) arriba el fort de la població amb adults reproductors i els immaturs d’1 any. El pas, però, d’exemplars reproductors més nòrdics continua fins al final de maig. Els falciots ponen la segona quinzena de maig, encara que alguns poden fer-ho els primers dies d’aquest mes. Els nidificadors parteixen des de la segona desena de juliol, fins a l’inici de la segona desena d’agost (data extrema de partença dels reproductors, el 20 d’agost a Barcelona). El pas migratori d’exemplars forasters també és fort durant la primera quinzena de setembre, i esdevenen escassos a la segona; d’una forma isolada poden veure’s la primera desena d’octubre. Hi ha citacions del final d’aquest mes (24.10.76 i 26.10.74), del novembre (02.11.74) i del desembre (algunes a Mallorca i potser també a Menorca), així com citacions presumiblement hivernals al Montseny. Aquestes citacions tan extemporànies, és molt possible que siguin errònies i que no pertanyin a aquesta espècie sinó al falciot pàl·lid, ocell difícil de distingir del falciot negre i migrador molt més tardà.
Per a la reproducció aprofita cavitats i orificis, ja que pròpiament no construeix nius, i antigament era reduït a colonitzar arbres i penyals. Actualment encara ho fa, tot i que la cria als arbres (palmeres, avets i, probablement, d’altres) és molt rara, mentre que la colonització de penya-segats litorals i interiors és prou habitual, principalment a les localitats on les edificacions humanes són pobres en forats. En efecte, actualment ha esdevingut un nidificador colonial urbà que cria a les caixes de les persianes, forats de cels rasos, respiradors, etc. Dins les ciutats, la seva densitat és en una bona part lligada a la presència i l’assequibilitat de forats en els edificis, més que no a la antigor d’aquests. És també relativament habitual l’ocupació de nius d’altres espècies com el pardal o el colom i la convivència en colònies mixtes amb d’altres falciots, com el pàl·lid o el ballester.