Resultats de la cerca

Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta

La seva fórmula és C 3 3 H 3 4 N 4 O 6 És el precursor de la bilirubina i confereix a la bilis vesicular el color verdós que li és propi La bilis dels amfibis i dels ocells només conté biliverdina

Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…

Situació Façana de ponent del temple, que té com a obertura una finestra amb forma de creu ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és al cim d’un turó, totalment isolat, als vessants que davallen del coll de Cabesses cap a Lavansa Mapa 33-12290 Situació 31TCG397525 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap a un punt de llançament de parapent, passant pel coll de Cabesses, que cal creuar per baixar cap a la casa de la Fabregada Just abans d’arribar a aquesta casa, en un revolt, cal prendre una pista que acaba,…

Situació Vista des de llevant de la capella de Sant Bernabé, unida al mas homònim, restaurada i en bon estat de conservació ECSA - F Junyent i A Mazcuñán És una capella situada dins el recinte del mas de Sant Bernabé, al raval de l’Aguilera, estès, sota el puig del mateix nom, a la banda oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG887082 Des d’Òdena cal prosseguir per la carretera de Manresa, d’on surt una carretera asfaltada que mena a l’Aguilera Just en arribar-hi, a mà esquerra comença un camí que descriu un revolt en el seu inici, que puja cap al mas de Sant Bernabé Tenen la clau els…

Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els…

Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…

La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

L’àguila marcenca Circaetus gallicus és un ocell rapinyaire peculiar tant per la forma i la fesomia del cap, rodó, gros i amb uns grans ulls ataronjats, més semblant a un mussol que no pas a una àguila, com per la seva dieta, composta especialment de rèptils La fotografia ens mostra una escena d’un niu dels Pirineus centrals Pallars, on s’aprecia, ultra el tipus de preses que explota, el color blanc de la part inferior de l’adult, en aquest cas, una femella, que és un caràcter distintiu i apreciable en vol Oriol Alamany Aquesta àguila estival nidifica as Països Catalans, i és força corrent…