Resultats de la cerca

Graduat en enginyeria mecànica a l’acadèmia militar de West Point 1986, fou destinat durant cinc anys a la República Federal d’Alemanya, on obtingué el grau de capità Posteriorment estudià dret a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1994 Exercí com a advocat a la ciutat de Washington El 1996 cofundà la companyia Thayer Aerospace, de la qual fou un dels principals accionistes fins el 2006, que fou nomenat president de Sentry International, empresa dedicada als serveis per a la indústria petroliera Adscrit a l’ala dreta dels republicans vinculats al  Tea Party , el 2010 fou elegit membre…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC  1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de Josep…

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la força més…

Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…

Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva de la clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —que va adquirint formes vegetals i animals o, encara, relatives al món inanimat, com objectes i figures— es converteixen en la imatge de la…

Desenvolupament enciclopèdic El títol ja en delimita el contingut, regit pel maquinisme urbà Encapçala el llibre una citació de Pierre Albert-Birot, que expressa la voluntat de trencar amb la poètica aristotèlica La segueix una carta pròleg adreçada a Millàs-Raurell, “Lletra d’Itàlia”, en què fa una síntesi dels mecanismes propis del futurisme italià i cita alguns escriptors catalans Dídac Ruiz, Vicenç Solé Sojo, JV Foix que semblaven tenir alguna vinculació amb l’avantguarda Els nou poemes de la resta del recull incorporen bona part dels recursos formals del cubofuturisme Salvat hi…

En les eleccions generals de l’abril del 2008, fou la primera força de l’oposició, amb 239 escons a la Cambra dels Diputats i el 37,5% dels vots Després de la dimissió de Silvio Berlusconi el novembre del 2011, el PD prestà suport extern al govern tècnic de Mario Monti i, després de les eleccions generals del febrer del 2013, fou la força més votada i Enrico Letta, un dels líders del partit, esdevingué primer ministre al capdavant d’un govern de coalició de centre En les eleccions al Parlament Europeu del 2009 aconseguí 22 diputats, que augmentà a 30 el 2014 En aquesta cambra forma part del…

Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…

Estudià filosofia política a França, on s’aproximà a les tesis del marxisme Tornà al Congo Belga abans que el país accedís a la independència 1960 Fou membre de l’assemblea de la regió de Katanga i un fervent seguidor del primer cap de govern del Congo, Patrice Lumumba Després de l’assassinat d’aquest, fugí cap a les fronteres del país, on començà a organitzar un moviment en contra del govern El grup rebel, que obtingué ajut financer de Rússia, la Xina i Cuba, protagonitzà una insurrecció a l’est del país que portà a l’establiment d’un estat socialista i separatista prop de Kinsangani A la…

Fill d’un terratinent, quan morí el seu pare 1883 n'heretà l’administració dels béns i les terres L’any 1886 conegué Cipriano Castro , als partidaris del qual s’uní l’any 1892 en esclatar la Revolución Legalista, que enfrontava els reformistes de Raimundo Andueza, partidaris d’un règim presidencialista, i els constitucionalistes del president Joaquín Crespo Arran de la derrota dels reformistes, visqué exiliat a Colòmbia fins el 1899 Aquest any, Castro reprengué l’ofensiva contra el Govern, aleshores molt afeblit, i Gómez encapçalà com a general les tropes insurgents Establert el…