Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978,  Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí…

El ama , premiat als jocs florals de Salamanca 1901, li féu assolir una gran popularitat Fou mestre d’escola, i més tard es dedicà al conreu de la terra i a l’activitat poètica La seva obra copsava la vida, els tipus humans i el paisatge del món rural El seu primer llibre, Extremeñas 1902, en dialecte extremeny, fou editat amb un pròleg de Joan Maragall, que s’arriscava a considerar Gabriel y Galán un dels presumptes clàssics espanyols del s XX La resta de la seva obra, en castellà Castellanas , 1902 Nuevas castellanas , 1905 Religiosas , 1906, mostra reflexos de Núñez de Arce i…

Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1879 i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat Dirigí 1892-1917 la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès 1903 i de l’Acadèmia de Bones…

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista Archivo Ibero-Americano , en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930, “Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV” 1930 i “El Llibre dels Àngels…

Vida i obra Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears El 1873 començà el batxillerat en arts El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona febrer del 1878, i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona abril del 1879 Guanyà per…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima…

Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón  i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en…

Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita  El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…

Cursà estudis de filosofia i lletres, on es doctorà Després d’anys de treball, es destacà com a historiador de la literatura i com a poeta Dedicat al periodisme, fou cap de redacció del diari La Crónica Fou professor de literatura al Gimnasio Moderno i a la universidad Javeriana La seva tesi doctoral és una recerca acurada sobre Frederic Mistral i també traduí en vers castellà Mireia , editat només fragmentàriament Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, fou un remarcable promotor de la cultura catalana El 1945, als Jocs Florals de la Llengua…

Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en diverses…