Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
Castell de la Terrassa (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes ECSA – A Villaró Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar Mapa 34–10215 Situació 31TCG697905 Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena que separa el…
Castell de la Pobla de Mafumet
Art romànic
Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom de la Pobla de Mafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes numismàtiques que s’han fet d’aquesta cultura, sinó també per l’etimologia del mateix nom Així, a l’edat mitjana hom coneixia la vila per la “Guàrdia de Mahomet” i després canvià pel ja…
La por del part i el dolor
Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia presentar amb dificultats o bé…
L’higienisme
L’ higienism e és un corrent medicofilosòfic que sosté que els símptomes formen part, en essència, d’un procés continu de purificació i de desintoxicació de l’organisme i que les malalties solen ésser el producte de costums culturals nocius, entre els quals destaquen l’administració de medicaments i determinats hàbits alimentaris Un dels pilars bàsics de l’higienisme és la prevenció de les malalties mitjançant uns plans d’alimentació anomenats dietes dissociades , que consisteixen fonamentalment en la realització de menjars no gaire abundosos en què hom recomana la combinació de determinats…
Tragèdies
Literatura catalana
Conjunt d’obres dramàtiques breus de Víctor Balaguer, aplegades en dos volums: Tragèdies (1876) i Noves tragèdies (1879), reunides en edicions posteriors sota el primer títol.
Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…
escullera
escullera del port de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.
El castell de Montpalau (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Angle sud-oest i més notable de les seves malmeses ruïnes ECSA - Rambol Les ruïnes del castell de Montpalau són situades dins l'actual terme municipal de Pineda de Mar, a una alçada de 270 m, al damunt d’un turó de forma cònica que s’alça a l’esquerra de la riera de Pineda Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 A l’entrada de la població de Pineda, venint de Calella, cal agafar una carretera de terra que surt a mà esquerra i porta fins a un abocador d’escombraries des d’aquest indret, un carni s’enfila fins a un collet, i al cim de la muntanya hi ha el castell PBM-JBM Història La primera…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos…
Ferran Martí i Camps
Literatura catalana
Cristianisme
Arqueologia
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella,…
, ,
crònica universal
Historiografia
Crònica que aspira a narrar la història del món conegut o almenys de les seves parts més importants.
Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina