Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns aliments pròpiament…
Joaquim Albanell i Vilas
Teatre
Periodisme
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista.
Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…
,
L'aprofitament dels recursos vegetals a les selves plujoses
Collir sense plantar La selva plujosa equatorial proporciona un ampli ventall de recursos vegetals útils que han satisfet tradicionalment les necessitats bàsiques dels seus habitants D’altra banda, i cada vegada més, també els proporcionen sovint una font d’ingressos mitjançant el comerç local dels productes de la selva Alguns d’aquests productes que són comercialitzats internacionalment poden ser articles rellevants per a les economies nacionals dels països que els exporten Tot i que bona part de la riquesa vegetal encara està per explorar, hi ha un reconeixement creixent del gran potencial…
terç delme
Història del dret
Impost reial sobre el rendiment que corresponia a la tercera part del delme.
Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge…
ritus de fertilitat
Temple de la fertilitat prop de Juli, Perú
© X. Pintanel
Religió
Ritus i costums pels quals l’home, sobretot de les civilitzacions agràries, ha expressat el seu reconeixement del sagrat, que es manifesta en la collita i, en general, en la fecunditat de la terra (ritus de fecunditat).
Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recollecció i, sobretot, la del final de la collita La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra Cal remarcar el…
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la planta Les…
poligonàcies
Botànica
Família de poligonals n núcula.
És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig Polygonum alpinum caganiu Polygonum aviculare passacamins , herba de cent nusos,…
xuclamel

Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El…
palmes
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda típicament per arbres perennifolis.
Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló,…
Club Atletisme Canaletes-Sant Martí

L’atleta Alba Boronat, del Club Atletisme Canaletes-Sant Martí
Club Atletisme Canaletes-Sant Martí
Atletisme
Club d’atletisme del districte de Sant Martí de Barcelona.
Fundat l’any 2002 per un grup de persones que havien estat vinculades al Club Esportiu Canaletes, club fundat al barri del Poblenou el 1978, sota l’impuls dels germans Lluís i Ramon Bertran Després d’entrenar-se al camp de la Pegaso, als camps de futbol de Sant Adrià, al vell Estadi Olímpic i al Serrahima, el club va condicionar un terreny de sauló on posteriorment s’installà la zona esportiva de la Mar Bella amb motiu dels Jocs Olímpics Tot i la precarietat de les installacions, el club creà una escola d’atletisme que donà els seus fruits i arribà a la primera categoria de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina