Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
Les tamaricàcies
Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…
nepticúlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, la característica més destacada de la qual és llur mida molt reduïda. Són considerats els microlepidòpters més petits, i alguns dels seus membres no arriben a 1 mm de longitud en estat de repòs.
Les erugues són minadores de fulles i, del mig miler d’espècies existents arreu, als Països Catalans es destaca el gènere Stigmella
criptomèria
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, procedent del Japó i de la Xina.
Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins
eritroxilàcies
Botànica
Família de l’ordre de les gruïnals, formada per unes 200 espècies tropicals, sobretot sud-americanes.
Són plantes llenyoses, de fulles alternes enteres, de flors actinomorfes pentàmeres i de fruits drupacis El gènere més conegut és l' eritròxil
estoma aqüífer
Anatomia vegetal
Obertura d’un hidatode formada per un estoma de cèl·lules oclusives grosses i poc engruixides.
Es troba en l’àpex o en les dents de certes fulles i serveix per a expellir l’aigua de l’epitema subjacent
Les papaveràcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
Els cicadofitins: ciques i efedres
Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…
correguda de joies
Folklore
Cursa o correguda de cavalls muntats a pèl per llauradors, freqüent al s XIX a l’Horta i a la mateixa ciutat de València per celebrar esdeveniments polítics i altres.
Els guanyadors eren recompensats amb joies , normalment grans mocadors exhibits al portajoies, cèrcol fet de fulles mantingut a la part superior d’un pal
dil·leniàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns 18 gèneres que apleguen més de 500 espècies d’arbres, arbusts o lianes propis de les regions tropicals.
Presenten fulles alternes enteres o dentades, flors pentàmeres hermafrodites o a vegades unisexuals i fruits capsulars o bacciformes Algunes dilleniàcies són cultivades com a ornamentals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina