Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
Club Bàsquet Valls

L’equip sènior masculí del Club Bàsquet Valls (samarreta de ratlles) jugant la final de la Lliga EBA del 2001
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Valls.
Fundat a l’octubre del 1952 amb el nom d’Unió Deportiva Águilas, integrà en un sol equip jugadors de diferents equips de Valls El primer any guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria El 1953, en la seva segona temporada d’existència, prengué la denominació actual La temporada 1958-59 competí a primera divisió catalana i la 1960-61 acabà en primera posició del grup de Tarragona L’any 1963, després d’alguns problemes econòmics, fou inclòs en el grup català de la segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà sis temporades Entre el 1969 i el 1980 jugà a tercera…
Juan Diego Botto

Juan Diego Botto
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Actor i director teatral i cinematogràfic d’origen argentí.
Fill d’un actor desaparegut durant la dictadura argentina, als tres anys s’exilià amb la seva família a Espanya Començà a actuar d’infant i, després de formar-se a Nova York, es feu popular com a actor de sèries de televisió, entre d’altres, Nuevas aventuras de El Zorro 1990-93 De la seva filmografia sobresurten Historias del Kronen 1995, de Montxo Armendáriz Martín Hache 1997 i Roma 2004, d’Adolfo Aristarain Plenilunio 1999, d’Imanol Uribe Asfalto 2000, de Daniel Calparsoro The Dancer Upstairs 2001, de John Malkovich Vete de mí 2006, de Víctor García León Bordertown 2006, de Gregory…
Castell de Rasquera
Art romànic
El poble de Rasquera és situat damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó El lloc i el castell de Rasquera, avui desaparegut, foren conquerits als musulmans poc després de la conquesta de Tortosa l’any 1148 La primera menció documental que es coneix d’aquesta fortalesa data de l’any 1153, quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona concedí als templers el castell de Miravet amb tots els altres castells i viles que hi havia dins el seu terme consta, segons aquesta escriptura, que el castell de Resquera era un dels que es trobava inclòs dins el terme…
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat inclòs…
Ramon de Mur
Retaule de Sant Pere de Vinaixa (1420), obra de Ramon de Mur
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel seu probable…
Ordinacions d’En Sanctacília
Història
Nom amb el qual és conegut el text titulat oficialment Consuetuds de la ciutat de Barcelona sobre les servituds de les cases e honors
, i que és una font remarcable de dret urbà barceloní.
El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume probablement Jaume II de Catalunya-Aragó, amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari El cos total del text és format per setanta capítols, dedicats tots ells a…
Santa Maria de Castells (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos personatges…
Castell de Sallent de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis d’aquest castell, o torre, de Sallent de Castellbò es troben al cim d’una penya, part damunt de la població ECSA – A Villaró Es troba al cap del poble de Sallent, a la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC671966 S’arriba a Sallent —un poble abandonat— per la pista que des d’Aravell s’enfila cap a la muntanya El castell es troba a la part alta del poble, damunt la casa més gran, cal Cadena Història El castell de Sallent apareix sovint a la documentació com un dels punts forts més importants que posseïa Arnau de Castellbò el 1206 s’hi reservà la propietat…
Pont d’Espot
Art romànic
Situació Aquest pont, conegut també com el pont de la Capella, es troba a la part alta de la població, sobre el Riu Escrita ECSA - J Bolòs Pont anomenat de la Capella, situat a la part alta del poble, sobre el Riu Escrita Permetia d’unir els dos nuclis de població d’Espot Solau i Espot Obago Mapa 33-9181 Situació 31TCH429159 En entrar a la població d’Espot, cal passar el pont modern i seguir amunt Resta a mà dreta, al costat de la carretera Pont És un pont d’un sol ull, amb un arc de mig punt Té una longitud total de 18, 4 m, repartits entre els dos vessants el de la riba esquerra és una mica…
Eduard Kucharski i Gonzàlez

Eduard Kucharski González (a la dreta)
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
A setze anys 1941 debutà en la màxima categoria al Club Laietà, amb el qual guanyà dues Copes 1942, 1944 i un Campionat de Catalunya 1944 Posteriorment, jugà al FC Barcelona 1946-47, 1949-53, amb el qual guanyà dues Copes 1947, 1950 i tres Campionats de Catalunya 1947, 1951, 1952 al Joventut de Badalona 1947-48, amb el qual aconseguí una cinquena Copa, i al Club Bàsquet Aismalíbar 1953-58, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1956 i on exercí com a jugador entrenador des de la temporada 1956-57 La temporada 1948-49 no pogué jugar competicions oficials de clubs per la manca d’acord…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina