Resultats de la cerca

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…

Corsera, església de Sant Martí del Far d’Empordà L’ampli procés de fortificació de poblacions i d’edificis, tant civils com religiosos, iniciat des del final del segle XIII a tot Catalunya, també va abastar les esglésies parroquials, moltes de les quals van esdevenir veritables temples fortaleses o s’integraren plenament als recintes urbans o castellers a manera de torrasses o bastions Així va passar a l’església del Far d’Empordà, que es convertí en part del castell del Far, acabat pel comte d’Empúries el 1299, en un moment de fort enfrontament entre aquest noble i el rei Jaume II Al…

L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…

Situació Vista aèria de la Vila Alta, centrada per la seva magnífica catedral ECSA - Jamin El municipi d’Elna és situat a la plana del Rosselló, a la riba esquerra del Tec La població d’Elna es troba en un dels turonets que hi ha al centre del terme el nucli antic és format per la Vila Alta i la Vila Baixa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E Elna és 14 km al sud de Perpinyà per la N-114 PP Història Els orígens d’Elna es perden veritablement en la nit dels temps, com els de Ruscino Hereva de la llegendària Pyrene amb la qual, segons Aviè, comerciaven…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…

Taula de la resurrecció de Crist que formava part del retaule major de l’església parroquial de Santa Maria del Mar, a Barcelona, de vers el 1445 Fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Bernat Martorell és un dels pintors més importants del gòtic català i europeu, la subtilesa pictòrica del qual es manifesta en la solució de les escenes, el moviment de les figures, la cura en el detall, el delicat llenguatge del gest i, en general, en l’excellència del dibuix i l’harmonia assossegada dels colors que empra Des del final del segle XIX les obres de Martorell havien estat atribuïdes a un pintor anònim…

Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…

Les catedrals o, més ben dit, la catedral com a idea constitueixen la màxima expressió de l’art i de l’arquitectura gòtica, fins al punt que sovint es parla dels segles del gòtic com dels segles de les catedrals La seva riquesa de significats, les seves dimensions simbòliques, el considerable impacte econòmic de la seva construcció, el desenvolupament tecnològic que requereixen i estimulen alhora, tot el paisatge humà que es mou al seu entorn i sobretot la seva destacada presència monumental en el perfil de les ciutats, fan de les catedrals gòtiques la catedral gòtica una de les grans…