Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…
Estudis Lepanto
Cinematografia
Estudis de rodatge oberts a Barcelona entre el 1935 i el 1943 i propietat d’Henri Huet, empresari francès que també era director de la Gaumont, codirector de la Pathé, representant dels Lumière a Barcelona i director de la casa de distribució, exhibició i producció Exclusivas Huet.
Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…
Josep Maria Cunillés i Nogué
Cinematografia
Productor.
Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…
Roser Pi i Brujas
Cinematografia
Directora.
Vida És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara Amb la seva firma produí el migmetratge Yo quiero que me lleven a Hollywood 1931, Edgar Neville, el curt Besos en la nieve 1933, José María Beltrán, El…
Neil Simon

Neil Simon
(CC0)
Cinematografia
Teatre
Dramaturg i guionista nord-americà.
Estudià a les universitats de Nova York i Denver mentre servia a la reserva durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment escriví guions de ràdio i televisió per a la productora Warner Bros El 1961 estrenà la primera comèdia, Come Blow Your Horn El seu primer gran èxit a Broadway, on estrenà pràcticament tota la seva producció, fou Barefoot in the Park 1963, versió cinematogràfica de Gene Saks, 1967 Fou també la primera de les seves obres dirigida per Mike Nichols , un dels seus collaboradors més habituals, i l’obra que projectà Robert Redford al teatre, i més tard al cinema El 1965 estrenà…
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…
Fundació Catalana Síndrome de Down
Ciències de la salut
Fundació creada el 1984 amb l’objectiu de promoure la qualitat de vida de les persones afectades per la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals, amb una atenció especial a l’estimulació per tal que assoleixin la màxima autonomia possible que els faciliti la integració.
La creació fou propiciada per l’aprovació al Congrés dels Diputats el 1982 de la Llei d’integració social del minusvàlid LISMI, impulsada per Ramon Trias Fargas , cofundador de la FCSD juntament amb la seva esposa Montserrat Trueta Declarada d’utilitat pública, instituí també un Servei General d’Informació i un Servei d’Estimulació Precoç posteriorment anomenat Servei d’Atenció Primerenca, SAP, i el 1985 incorporà el Centre de Documentació Begoña Raventós CDBR, especialitzat en retard mental Des del 1986 publica el butlletí Síndrome de Down, Treballs i Resums Científics , adreçat als…
accent
Fonètica i fonologia
Major intensitat, elevació de la veu o augment de durada amb què és pronunciada una síl·laba o un fragment d’una síl·laba anomenat mora (d’un mot o grup de mots) i que li dóna prominència sobre les síl·labes o mores adjacents.
Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues…
Whitney Elizabeth Houston
Cinematografia
Música
Cantant i actriu nord-americana.
Procedent d’una família de sòlida tradició musical, començà cantant gòspel en serveis religiosos de la seva ciutat, i amb la seva mare començà d’adolescent a cantar en locals de Nova York Descoberta pel mànager Clive Davis de la discogràfica Arista Records, enregistrà el seu primer disc el 1985, Whitney Houston , que, amb el segon, Whitney 1986, se situà de seguida en els primers llocs de les llistes de vendes de la música pop Seguiren I'm Your Baby Tonight 1990, My Love Is Your Love 1998, Just Whitney 2002, One Wish The Holiday Album 2003 i I Look to You 2009, tots també èxits de vendes Com…
Edward Albee
Edward Albee
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg nord-americà.
Donat en adopció poc temps després de néixer, tingué una infantesa i una joventut conflictives El 1949 es traslladà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, amb la intenció d'esdevenir escriptor mentre es guanyava la vida amb oficis heterogenis Bé que també escriví novella i poesia, causà impacte amb la seva primera obra teatral, The Zoo Story 1959, que pot ser inscrita en el teatre de l'absurd Les seves obres següents, ja més realistes, mostraren els temes centrals de la seva producció una crítica ferotge de les convencions sobre les quals s'assenta la vida de la classe mitjana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina