Resultats de la cerca

Estudià retòrica amb Quintilià a Roma al temps de Domicià fou tribunus militum a Síria 81, on conegué Eufrates i Artemidor Havent tornat a Roma 88, seguí el cursus honorum i l’any 100 obtingué el consolat sota Trajà, del qual escriví el Panegíric i rebé honors múltiples Amic de Tàcit, estimà l’eloqüència i es proclamava seguidor de Ciceró, Calvus i Demòstenes, però la seva oratòria fou sempre artificial, ben igual que les seves Lletres en nou llibres, traducció catalana de Marçal Olivar del 1932, la part més important de la seva obra, escrites al llarg de tota la seva vida i de les quals,…

Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…

Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…

La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…

A la dècada del 1930 fou membre destacada de la Secció Femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa adscrita a la Lliga Regionalista Collaborà al diari terrassenc El Dia i fou membre del consell de direcció del setmanari “Després” 1934 i secretària de Joan Estelrich Durant la postguerra continuà culturalment activa fent conferències i als anys setanta i vuitanta collaborà a Ràdio Terrassa També escriví al principi dels seixanta algunes lletres per a cançons de Francesc Pi de la Serra, el seu nebot Publicà l’assaig L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977 1978, el…

Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu testament del 1564

Començà treballant en la restauració d’orgues i en la construcció de clavicèmbals i virginals al taller familiar Els seus primers instruments s’identificaven amb les inicials HR a la roseta decorativa, les mateixes amb què el seu pare signava els seus -conservats en nombre molt més escàs- Un cop independitzat, ja únic propietari del taller i membre del prestigiós gremi de constructors d’Anvers -cap al 1610-, començà a firmar amb la forma llatinitzada del nom de pila Des del 1614 fins a la seva mort fou constructor de la cort arxiducal de Brusselles i gaudí d’una posició…

En foren fundadors, Jacob Kirchmann 1710-1792 i el seu nebot Abraham 1737-1794, d’origen alsacià, que s’establiren a Londres i adquiriren la nacionalitat britànica, tot adaptant també el nom familiar El seu model de clavicèmbal, de construcció refinada i dotat de sofisticats mecanismes per a imitar els efectes tímbrics i dinàmics del pianoforte -registres de llaüt i de becs de cuir, pedals per a fer canvis de registració i gradacions sonores-, és el més representatiu de l’última etapa històrica de l’instrument, a la segona meitat del segle XVIII Del seu taller sortí, el 1809, el…

Henryk Wieniawski Lublin 1835 — Moscou 1880, professor de piano als conservatoris de Peterburg i de Brusselles, fou violinista solista de la cort imperial de Rússia Compongué diverses obres, de les quals destaquen dos concerts per a violí, dues poloneses i masurques i especialment Légende, opus 17 El seu germà, Józef Wieniawski Lublin 1837 — Brusselles 1912, deixeble de Liszt, ensenyà piano al conservatori de Moscou i compongué nombroses obres simfòniques, de cambra i pianístiques Adam Tadeusz Wieniawski Varsòvia 1876 — Bydgoszcz 1950, nebot dels precedents, és autor…

La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries influències…