Resultats de la cerca
Es mostren 1515 resultats
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…
sentit
Bíblia
Cadascuna de les maneres que la tradició cristiana distingeix de la interpretació de la Bíblia (exegesi).
Les més comunes són les corresponents al sentit literal , o històric , a l' allegòric , o espiritual , al ple i a l' acomodatici La pràctica pastoral i la teoria de la interpretació recolliren des de l’antigor dos corrents principals un, d’origen jueu, conegut amb el nom de midraš, i un altre, d’origen grec, l' allegoria , que els mestres alexandrins usaren també per a interpretar els mites pagans Del corrent del midraš , heretat a través del Nou Testament, la interpretació cristiana aprengué el sentit de la unitat de tota la història de la salvació, la qual cosa permetia de veure en les…
corn

Corn
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Del llatí cornu (‘banya’), és, juntament amb trompa, un dels termes més importants en la denominació dels instruments de vent-metall.
Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar ‘tocar el corn’ Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta corno di bassetto i corn anglès La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en…
ritu
Religió
Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’acció sagrada…
acte
Història del dret
Privilegi, edicte, pragmàtica, costum, ordinació, concòrdia, sentència o un altre dret preconstituït fora de l’assemblea legislativa i sotmès a l’aprovació de les corts, per tal de gaudir de la mateixa força legal d’una constitució o d’un fur.
Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment,…
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides paraules…
encíclica
Cristianisme
Document oficial del papa mitjançant el qual exerceix el seu magisteri ordinari.
El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen…
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades…
Joaquim Horta i Massanés
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, editor i traductor.
Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95 Principal…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina