Resultats de la cerca
Es mostren 35876 resultats
Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior que forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull
.
Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988 Té la seu a Barcelona i manté una estreta collaboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades Atorga les especialitats de Filosofia i d’Humanitats Des de fa uns quants anys ofereix la possibilitat de cursar una part de les assignatures per internet
Livònia
Regió
Regió que ocupa la part S d’Estònia i el N de Letònia.
Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…
remitger | remitgera
Pesca
Cadascun dels tripulants d’una barca de pesca que participa en el guany de la pesca en una part determinada.
Generalment són quatre, i entre tots reparteixen una part igual a la que el patró es reserva
Pere II de Carcassona
Història
Comte en part de Carcassona (1012-~60) i vescomte de Besiers i Agde (Pere I, d 1034-~68).
Fill del comte Ramon I i de la vescomtessa Garsenda de Besiers i d’Agde Succeí el seu avi, el comte Roger I, en una part del comtat de Carcassona i heretà de la seva mare els vescomtats esmentats Féu el pelegrinatge de Sant Jaume de Galícia el 1043 Es casà amb Rangarda de la Marca, germana d’Almodis, comtessa de Barcelona, de qui tingué el successor Roger III
Guillem de Varoïc
Literatura catalana
Relat, inacabat, de Joanot Martorell, que després inclogué, modificant-lo a fons, en la primera part Tirant lo Blanc.
Protagonitzat per Guillem de Varoïc, es tracta d’una barreja de novella cavalleresca —versió d’un episodi del roman anglonormand del segle XIII Guy de Warwycke , mític avantpassat dels comtes de Warwick— i de tractat teòric sobre la cavalleria —que procedeix en part de Llull—
,
les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…
antílop
Tecnologia
Pell adobada que ha estat apelfada per la seva part interior o costat de la carn.
És anomenada també vellut El nom prové de les pells d’animals salvatges del grup dels antílops acabades d’aquesta manera per tal d’amagar les nombroses cicatrius que solien presentar en llur part externa L’antílop d’avui és fabricat gairebé sempre amb pells de xai o corder, de cabra, de porc i de bovins L’antílop més lleuger és emprat per al vestir, el més pesant i gruixut per al calçat L’antílop utilitzat més sovint és fet amb pells que han estat pelades durant el procés de fabricació, però també hi ha tipus d’antílop en els quals ha estat conservada la llana o el pèl de l’…
hutu
Etnografia
Individu d’un poble bantú de la part septentrional de la regió dels Grans Llacs Africans.
Poble agrícola, de llengua bantú, ha assolit una majoria a Ruanda i a Burundi, on, en nombre d’uns 10 milions, constitueixen aproximadament el 80% de la població Hi ha també un nombre elevat de hutus a la República Democràtica del Congo i a Tanzània molts dels quals són refugiats de Ruanda i Burundi Tradicionalment han estat sotmesos als tutsis, amb els quals, tanmateix, comparteixen la llengua, gran part de la cultura i molts trets de l’organització social, basada en un sistema de clans i cabdills que governen petits territoris no són rars, tampoc, els matrimonis mixtos Des de…
Herbari de la Universitat de Barcelona
Botànica
Herbari de la Universitat de Barcelona, que forma part del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal.
L’any 2022 era format per més de 400000 espècimens, amb una important representació de tots els grans grups de vegetals algues, briòfits, cormòfits, fongs i líquens També allotja colleccions històriques rellevants, principalment del segle XIX, i algunes colleccions especialitzades, com, per exemple, una collecció de fruits i llavors, una collecció etnobotànica i un herbari docent És un herbari en constant creixement gràcies a l’activitat de recerca en biodiversitat vegetal dels investigadors de la mateixa universitat, i també per donacions i intercanvis amb altres herbaris del…
Sagàs
Sagàs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès entre la riera de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental).
Situació i presentació Ambdues rieres desguassen, més avall, al Llobregat El terme s’estén de NE a SW des del pont de les Goles de les Heures a l’extrem nord-est fins a l’antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel S També limiten amb Sagàs els municipis d’Olvan W, la Quar N i Santa Maria de Merlès E A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina