Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…

Entre el gener i l’abril, milers de persones es van manifestar per reclamar la dimissió del president Alí Abd Allà Sàlih, en el poder en els darrers trenta-dos anys Les manifestacions, responent a una crida de l’oposició, es van iniciar al gener El 2 de febrer, Sàlih va decidir mesures socials i econòmiques, com l’augment dels salaris, amb la finalitat de calmar una població castigada per un atur crònic i una pobresa endèmica, i va anunciar que renunciava a romandre un nou mandat en el càrrec i que es convocarien eleccions legislatives per al final d’abril L’oposició va reprendre el diàleg…

Volta i corona del presbiteri de Santa Maria del Mar Una de les fites cabdals de la història de l’art català de tots els temps és la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar, obra dels mestres Ramon Despuig i Berenguer de Montagut Se’n va collocar la primera pedra el 25 de març de 1329, i al novembre del 1383 es tancava la darrera de les voltes de la nau major Aquesta rapidesa, inusual en temples de proporcions semblants, s’explica pel ferm mecenatge d’Alfons el Benigne i el seu fill Pere el Cerimoniós i dels nombrosos burgesos que vivien en el puixant barri de la Ribera o quarter del Mar…

Els eixos Diagonal i Transversal Els nous trams de l'Eix Diagonal van fer possible una reducció del temps de trajecte entre les comarques centrals i el litoral © Generalitat de Catalunya El 2012 es van completar a Catalunya una sèrie d'infraestructures viàries molt rellevants que vertebren el país d'una manera més eficient l'Eix Diagonal i l'Eix Transversal No deixa de ser una bona notícia que enmig de la crisi econòmica existent s'hagin pogut acabar aquestes dues grans obres públiques finançades privadament per mitjà de concessions amb la fórmula de peatge a l'ombra Al desembre del 2011, amb…

Situació Vista general dels treballs arqueològics realitzats l’any 1990, on s’observa l’absis poligonal de l’església de Sant Jaume J Martínez El jaciment és situat al nucli antic de la ciutat, sobre la plana que conforma una estreta franja entre el turó del castell de la Suda, al costat de llevant, i el marge esquerre del riu Ebre, a ponent La plaça de Sant Jaume pertany al barri de Remolins i és delimitada pel Carrer Major de Sant Jaume, a l’est, i pels edificis que l’envolten Mapa 522 32-20 Situació 31TBF913213 Història Les excavacions arqueològiques a la plaça de Sant Jaume dutes a terme…

Vista de conjunt d’aquest singular edifici ECSA - A Roura Situació L’església parroquial de la Mercè aglutina al seu voltant el més important dels tres nuclis que componen el poble de Planès, el qual és situat a ponent del pla de la Perxa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 31’ 53” N - Long 2° 12’ 26” E Per a arribar a Planès des de la Guingueta d’Ix cal seguir la carretera N-116 quan s’arriba al coll de la Perxa, cal desviar-se primer per la carretera D-10 cap a la Cabanassa i tot seguit per la D-32, que es dirigeix a Sant Pere dels Forcats i a Planès MLIR Història Sector sud-est de l’església,…

Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…

Interior de la nau única de la catedral mirant vers la capçalera RESOL - MJounou La conclusió de la nau gòtica de Santa Maria de Solsona, començada als segles XIII-XIV, fins a cobrir el presbiteri amb un nou absis, no es va fer efectiva fins al primer quart del segle XVII, en què l’antiga canònica ja havia esdevingut catedral El 29 de desembre de 1622 es va signar un contracte entre el capítol i el mestre de cases barceloní Claudi Casals –que també treballà a Calaf–, en compliment del qual ho havia de portar a terme Casals havia de fer, en primer lloc, “los dos pilars de la iglésia”, és a dir…

Situació Exterior de la capçalera de Sant Genís de Fontanes, amb dos dels tres absis de planta semicircular ultrapassada ECSA - JA Adell Vista aèria del conjunt del monestir de Sant Genís, amb l’església, el claustre i altres dependències ECSA - Jamin L’antic monestir benedictí de Sant Genís de Fontanes es dreça al nord-est del poble homònim, que és situat a la riba dreta del Tec i del seu afluent, el Tanyarí, al peu de la serra de l’Albera L’església de Sant Genís és ara la parròquia de la població Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 39” N - Long 2° 55’ 22,8” E Sant Genís de Fontanes es troba…