Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
faneca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 45 cm de llargada.
Té el cos alt i afusat, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és molt més llarga, i dues d’anals té els ulls molt grossos i una curta barbeta sota la mandíbula És d’un color marró vermellós al dors i gris argentat al ventre Es tracta d’una espècie gregària que habita a 250-300 m de profunditat i que s’apropa a la costa per a la reproducció S'alimenta de molluscs, de crustacis i de peixos petits Propi de l’Atlàntic, és molt poc freqüent a la Mediterrània
llagostí
Llagostins
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels penèids, de 20 cm de llargada màxima, que es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.
És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola
Pere Crisòleg
Cristianisme
Doctor de l’Església.
Bisbe i primer metropolità de Ravenna La fama de predicador li valgué el sobrenom de Crisòleg ‘el qui parla or’, usat ja abans del segle IX Hom en conserva una carta de resposta a Eutiques i 183 sermons, generalment homilies sobre el Nou Testament i catequesis, amb alguns panegírics de sants i discursos ocasionals consagracions de bisbes L’estil és retòric, però molt personal i no pas mancat d’originalitat i de profunditat La festa se celebrava abans el 4 de desembre, i posteriorment el 30 de juliol
enteropneusts
Zoologia
Classe d’estomocordats amb el cos vermiforme dividit en tres regions.
El tub digestiu és complet, i les gònades, nombroses i localitzades en dues files a la part anterior del cor Tenen fenedures branquials semblants a les dels cordats els sexes són separats, la fecundació és externa, i el desenvolupament, directe o indirecte És un petit grup d’animals de vida lliure a la majoria de les mars càlides, a profunditat diversa i colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U Mostren una gran aptitud per a la regeneració Els gèneres més representatius són Balanoglossus i Glossobalanus , comuns a les aigües litorals mediterrànies
rectriu
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes fixades al pigostil, el conjunt de les quals forma la cua dels ocells.
Bàsicament, permeten a l’ocell de controlar la direcció i la profunditat del vol i frenar en l’aterratge Llur nombre oscilla entre 6 i 32, bé que generalment és de 10 o 12 La forma i les dimensions també són variables segons les espècies i el sexe, i així poden tenir una part sense barbes, tenir-les modificades, ésser molt curtes o desmesuradament llargues, no ésser totes idèntiques, etc En certes espècies, a causa de la forma i el colorit, són elements importants en les exhibicions nupcials
ampolla
Geografia
Recipient utilitzat per a recollir mostres d’aigua de mar a profunditats determinades.
N'hi ha de diferents tipus ampolles de Nansen, d’Ekman, de Sigsbee, etc El dispositiu consta generalment d’un dipòsit cilíndric de metall, amb una vàlvula terminal a cada extrem Suspeses d’un cable, les ampolles baixen en posició verical amb les dues vàlvules terminals obertes, de manera que l’aigua circula lliurement per l’interior En arribar a la profunditat desitjada, les vàlvules dels extrems es tanquen per mitjà d’un ressort Un termòmetre especial registra la temperatura de l’aigua en el moment d’ésser presa la mostra
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
atol

Perfil esquemàtic parcial d’un atol
© fototeca.cat
Geomorfologia
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon
.
Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes Les…
Sepultura del Quadre Blanc (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem situar amb…
Sepultures de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Conjunt d’almenys cinc sepultures situades al Puig Ventós, turó proper al mas Santamaria de Serrateix Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 — y 43,7 31 TCG 979437 Per anar-hi, de la plaça de Serrateix estant, cal agafar una pista que mena cap al sud-oest deixem a la dreta el camí que va al mas Cebers i hem d’arribar gairebé al mas Santamaria, situat, aproximadament, a 1 quilòmetre de Serrateix El turó és a la dreta del camí, immediatament abans d’aquest mas les sepultures són damunt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina