Resultats de la cerca
Es mostren 12017 resultats
l’Aragó
Riu
Riu d’Aragó i Navarra, afluent de l’Ebre per l’esquerra (192 km de longitud; 8 903 km2 de conca).
Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge de l’horta…
fallida
Economia
Dret mercantil
Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.
Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l’ordre comercial pertorbat El dret romà introduí les mesures d’ocupació dels béns del fallit per un curador , i el repartiment als creditors es feia a través d’un representant d’aquests magister bonorum vindindorum En dret català hom introduí diverses normatives especials, donades, entre d’altres, a les corts de Barcelona del 1299, de Girona del 1321, de Montblanc del 1333, de Barcelona del 1493 i del Montsó del 1510, que fixaren les penalitats que calia imposar als…
Subiaco
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la villa imperial de Neró És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia s V, i per la cova Sacro Speco, al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard s XI i el claustre romànic cosmatesc s XIII la resta dels edificis pertanyen al s XVI, i l’església al XVIII A la seva impremta foren impresos 1464 els primers incunables italians La reforma de l’abat…
castell de Torelló
Torre del castell de Torelló
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat, situat al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), gairebé al límit amb el de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m.
Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que…
Vilanera
Monestir
Antic monestir de monges benedictines (Santa Maria de Vilanera) situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.
El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…
Raiverd
Esport general
Multicompetició esportiva per equips que se celebrà al Berguedà i comarques properes des del 1990 fins al 2000, i que es recuperà l’any 2018.
Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors En la prova, que aconseguí un prestigi…
Santa Colomba de Montgalhard
El lloc de Santa Colomba, situat un quilòmetre al nord-oest de Montgalhard, és probablement el nucli originari de l’actual població de Montgalhard, formada a l’inici del segle XIII en construir-se un castell, avui dia gairebé del tot desaparegut Així, doncs, es tracta d’un cas clar de desplaçament d’un petit nucli de població vers un altre indret de nova formació a partir d’un castell L’antic poble de Santa Colomba, que restà així abandonat, tenia una església per als serveis de culte amb aquesta mateixa advocació, car fou l’església la que donà origen i nom al vilatge d’aquesta…
monestir de Sant Pau de Fenollet

Monestir de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)
© Maria Moncal
Abadia
Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda).
S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…
Letònia 2018
Estat
En les eleccions legislatives del 6 d’octubre, el Parlament va quedar molt fragmentat, perquè cap partit no va obtenir un 20% dels vots Així i tot, el guanyador va ser, un cop més, el partit Harmonia, amb un 19,8% dels vots i 23 escons sobre 100 Aquest partit, que es defineix com a socialista, és el principal representant de la minoria russòfona de Letònia La resta d’escons els van ocupar formacions recents o que abans no havien obtingut cap diputat, com el populista A qui pertany l’Estat 16, el Nou Partit Conservador 16 i el liberal Desenvolupament 13, i la resta de diputats són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina