Resultats de la cerca
Es mostren 3077 resultats
Sibil·la de Mataplana
Història
Senyora de Montpeller, pel seu casament amb Guillem VI de Montpeller, casament que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al Casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporades a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença
Ṭaq-i Bustān
Jaciment arqueològic
Denominació moderna neopersa (‘cova del jardí’) d’una antiga localitat persa, prop de Kirmānšāh, en la qual, en època sassànida, hi havia un palau reial, un parc amb animals i uns treballs importants de canalització.
Se n'han conservat dues sales excavades a la roca, amb baixos relleus s II-VII que representen escenes de caça i de cort També hi ha inscripcions en pahlavi
Yangzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est, situada a la riba esquerra del Canal Imperial.
Centre comercial i agrícola, fou residència imperial durant la dinastia Sui segle VII Al segle XIII era una florent ciutat comercial Al segle XVIII fou centre d’una escola pictòrica
Río Azul
Ciutat antiga
Ciutat maia de Guatemala que conegué la seva esplendor màxima durant els s. VII i VIII dC.
Hi han estat excavats temples, edificis administratius, palaus, habitatges i dues tombes que pertangueren a individus nobles Fou descoberta el 1962 i excavada a partir del 1982 per un equip dirigit per REAdams
cora
Art
Estàtua femenina grega, de marbre pintat o bronze, característica de l’època arcaica (s. VII-VI aC).
Es presenta com a escultura aïllada o com a suport d’un objecte ornamental N'hi ha una variant dòrica, més austera, i una variant jònica, més graciosa
guerres messèniques
Història
Conflictes bèl·lics originats durant els segles VIII-VII aC que asseguraren el predomini d’Esparta sobre Messènia.
En realitat, les conflagracions foren dues, en la darrera de les quals és sabut que els espartans foren encoratjats a la lluita pel poeta Tirteu Hom parla també d’una tercera guerra messènica, esdevinguda vers el 464 aC amb motiu del terratrèmol que devastà la Lacònia i que empitjorà les relacions entre Atenes i Esparta
schola cantorum
Música
Cristianisme
Institució romana ja existent als s. VI-VII al servei del cant per a la litúrgia cristiana.
En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae cantorum foren l’…
marquesat de Valbona
Història
Títol concedit pel pretendent tradicionalista duc de Madrid (Carles VII) a Maurici de Sivatte i de Bobadilla.
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Frígia
Història
Antiga regió occidental de l’Àsia Menor que constituí el rerepaís de les terres de la costa colonitzades pels grecs (Jònia, Mísia, Lídia i Cària).
Les ciutats més importants foren Cízic, Gòrdion i Icònion Perdé la independència al s VII aC, i el 133 aC passà a formar part de la província romana d’Àsia frigi