Resultats de la cerca
Es mostren 5347 resultats
cova de la Font Major
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al terme municipal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…
Carme Pinós i Desplat

Carme Pinós i Desplat
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecta, urbanista i interiorista.
Titulada a l’ETSAB 1979, del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya , i l’any següent s’establí amb el seu propi nom Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari amb E Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987, el parc del cementiri d’Igualada premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992, les installacions de tir olímpic de Barcelona premi Ciutat de Barcelona 1992, el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs 1994, l’Escola-Llar de Morella Premio Nacional d’arquitectura…
Glenn Murcutt
Arquitectura
Arquitecte australià.
Provinent d’una família lligada al negoci de la construcció, es titulà en arquitectura el 1961 Les seves primeres obres, com la casa Devitt 1960-1962, mostren la influència de la casa Farnsworth de Mies van der Rohe i de les seves derivacions californianes en l’arquitectura de R Neutra o C Ellgwood, representants de l’arquitectura moderna americana Després de treballar a Sydney, el 1969 obrí el seu estudi, des d’on treballà sempre sol, construint sempre dins el seu país i concentrant la seva obra en l’àmbit de l’habitatge unifamiliar Les cases de Murcutt s’aixequen del pla de terra i estan…
Sant Feliu de Diana (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Façana de ponent, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull i de construcció clarament posterior F Tur Situació El veïnat de Diana és situat a la part septentrional del terme de Sant Jordi Desvalls, a uns 2 km escassos d’aquesta població, per una carretera que comença tot just havent passat una gasolinera Mapa L39-12296 Situació 31TDG963595 MLlC-JAA És l’església del veïnat que hi ha a la riba esquerra de la riera homònima Aquesta església no apareix en cap document Fa poc temps conservava damunt l’altar una pedra esculpida amb relleus de caire pre-romànic, que actualment ha…
Mare de Déu de Matadepera
Art romànic
Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…
Carlos-León Riba García
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a investigar i…
Josep Martínez i Aloy
Historiografia catalana
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877, desenvolupà una remarcable carrera política com a membre del partit conservador Fou president de la Diputació de València 1914-15 i alcalde de la ciutat 1907 i 1917, de la qual esdevingué cronista municipal des del 1891 Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de l’Acadèmia de Llengua Catalana de Barcelona Exercí com a director del Museu de Belles Arts de València, i formà part d’associacions dedicades a la promoció de la història i la cultura…
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…
