Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
calendari hebreu
Cronologia
Calendari emprat pels hebreus, lunar.
Era format per dotze llunacions, que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari Els mesos foren alternativament de 29 i 30 dies, per tal d’acostar-se a la durada de les llunacions Al s IV dC el calendari hebreu fou modificat, i esdevingué totalment lunisolar la intercalació del tretzè mes fou feta d’acord amb el cicle de Metó, i, en els dinou anys de durada d’aquest, hom hi considerà dotze anys senzills i set d’embolismals Actualment els anys embolismals de treze mesos se situen als llocs d’ordre 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 del cicle de Metó Aquest calendari és…
breu
Cristianisme
Document pontifici (dit també breu pontifici), menys solemne que la butlla.
Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins al s XV
efecte
Arts de l'espectacle (altres)
Complement acústic o visual destinat a reforçar la creació d’un ambient o a condicionar la visió de l’espectador.
Des de temps molt antic el teatre ha emprat efectes sonors trons, vent, etc, produïts de la manera més diversa, fins que als XIX els locals installaren aparells manuals específics per a produir-los L’aparició del teatre radiofònic i la del cinema sonor promogueren l’enregistrament en disc d’efectes sonors L’ús de la llum elèctrica als escenaris fomentà els efectes luminotècnics per a produir un ambient o a destacar un espai Per a provocar efectes especials pluja, boira, neu, etc hom empra tota mena de trucs En cinema, el mitjà tècnic de la projecció ha facilitat la…
duana
Art
Història
Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent; acollia fins i tot els gèneres de producció local subjectes a determinades imposicions, com, per exemple, a Catalunya, el cas dels draps subjectes al dret de la bolla.
La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat als XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta…
atapascà | atapascana
Etnologia
Història
Individu d’una gran família de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord constituïda per ètnies molt diverses culturalment i antropològicament, que tenen en comú l’origen històric i el parentiu lingüístic consegüent.
El centre de dispersió dels atapascans és probablement la zona del llac Athabasca, Canadà Des d’aquest punt s’estengueren vers el sud, al llarg de l’oest dels EUA, fins a arribar a les fronteres actuals de Mèxic el moviment migratori s’aturà al s XVI Amèrica, les ètnies i les cultures Els atapascans de l’àrea de Mackenzie són considerats típics representants de la cultura subàrtica El grup de l' àrea cultural del sud-oest és el més nombrós i homogeni apatxe, navaho, kiowa- apatxe, etc i és format per pobles recollectors i caçadors que manllevaren dels indis pueblo elements…
asil d’infants
Educació
Establiment benèfic destinat a acollir amb tracte familiar els infants abandonats.
El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin 1770, a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes Aconseguí el seu màxim desenvolupament als XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia…
ari | ària
Història
Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’installaren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon millenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament als XII aC El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim Mitanni La denominació d' ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea El mot ārya , que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs…
bemoll
Música
Signe (♭) segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l’estat natural.
Pot ésser a l’armadura i aleshores afecta les notes en l’ordre si, mi, la, re, sol, do, fa, quan determina alguna escala clàssica major o menor o bé en el curs d’un passatge i llavors afecta, dins un mateix compàs, totes les repeticions de la primera nota modificada mentre no sigui anullat per cap més accident Fins als XVIII, a vegades feia la mateixa funció de l’actual becaire ♮, després d’un diesi ♯ El bemoll és l’únic accident que fa servir la notació del cant pla indicativa només de l’altura relativa i afecta únicament la nota si Les notes afectades pel doble…
angaria
Transports
Dret internacional
Dret marítim
En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país bel·ligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest es troba en aigües on exerceix sobirania el país bel·ligerant.
L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada als XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns,…
Monti-sion
Església i col·legi de jesuïtes de Palma (Mallorca), continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià.
El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur installació L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del collegi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment als XVII Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el collegi fou ocupat per la Universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824 Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el collegi per l’Institut Balear 1837-1916 i per…