Resultats de la cerca
Es mostren 7628 resultats
Maça

Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
Ferran de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia, i emprengué…
Milan Kundera

Milan Kundera
© Catherine Hélie - Gallimard
Literatura
Escriptor txec.
El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues obres que li donaren…
Esteve Gilabert Bruniquer i Riera
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Cronista, funcionari municipal i diplomàtic.
Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…
, ,
Carles Bosch de la Trinxeria

Carles Bosch de la Trinxeria
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill de rics propietaris rurals de la petita noblesa, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona Administrà les seves propietats del Pirineu, feu freqüents viatges per Europa i es lliurà a la caça, la pesca i l’excursionisme Soci delegat de l’Associació Catalana d’Excursions, anà substituint, en plena maduresa, la vida d’acció per la literatura i començà a escriure descripcions, records i contes, i també treballs d’erudició diversos basats en el coneixement directe dels costums, els paisatges i els itineraris pirinencs, sobre un rerefons ideològic…
,
Mas de Dorrius (Sant Vicenç de Torelló)
Art romànic
Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…
Santa Maria d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle — i en una altra donació del 953 d’un alou dominical A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò tanmateix, el lloc continuà essent de la senyoria de Santa Maria de la Seu i…
Torre del Moro de Torà (Ribera d’Urgellet)
Situació Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular ECSA - A Villaró Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes Mapa 34-11253 Situació 31TGC685805 La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà Es continua cap a llevant uns 500 m més Les restes de…
Torre o castell del Remei, abans de Cortesa, de n’Eral o del Bisbe (Penelles)
Art romànic
Sembla que és possible identificar l’actual castell del Remei amb la torre anomenada a l’edat mitjana torre de n’Eral o de Cortesa, que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Gualter El primer esment de la torre de Nerall és de l’any 1114, com a afrontació del castell de Carruçumers L’any 1123 Guillem, prior de Gualter, i Guisla, Berenguer i Bernat d’Anglesola arribaren a un acord pel qual aquests darrers cediren a Gualter la torre anomenada Cortesa amb tots els seus termes, tal com s’establia en el testament de Berenguer Arnau El prior, per la seva part, es comprometé a compartir amb…