Resultats de la cerca

El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses, existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…

Situació Vista d’aquesta torre de planta circular, encara força ben conservada ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat de l’Arboçar de Baix, en un indret lleugerament elevat, al SW del terme d’Avinyonet, a prop d’Olèrdola En part resta adossada a una construcció moderna Mapa 35-17447 Situació 31TCF964763 Des de la carretera que venint de Vilafranca va a Olivella, surt a mà esquerra la carretera de l’Arboçar poc abans d’arribar-hi, veiem a la dreta el lloc de l’Arboçar de Baix amb la seva torre JBM Història El primer document que s’ha trobat que esmenta aquest indret és de data incerta, però…

Situació Fragment conservat d’aquesta antiga torre que protegia el nucli de poblament, ara abandonat, de Sant Pere d’Ambigats ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’un turó, entre el poble de Barberà de la Conca i el poble modern de Prenafeta És al límit de la plana, molt a prop de la serra de Jordà Actualment resta a tocar de l’autopista Mapa 34-16418 Situació 31TCF525841 Si s’arriba a Barberà venint de Montblanc per la carretera local T-242, immediatament després de passar pel costat de l’edifici del celler cooperatiu, surt a mà dreta un camí hem de seguir-lo i 1 km més enllà passar pel…

L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a terme en…

Situació Antiga sufragània de Castissent, estratègicament situada sobre un turó coronat per un roquissar Arxiu Gavín El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont La capella superior és al cim mateix del turó JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG137692 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no disposem de dades que puguin explicar l’existència dalt del mateix turó de dues esglésies amb la mateixa advocació i construïdes en un mateix període Sabem que la Mare de Déu de Montserbós era una…

Situació El castell era situat al cim del turó on es construí el veïnat més septentrional del poble de Tavascan, a la riba dreta de la Noguera i al nord del riu de Tavascan Mapa 34-9 182 Situació 31TCH573234 Tavascan és el poble més septentrional de la vall de Cardós Per a anar al castell, cal seguir uns centenars de metres la carretera que va cap a Graus i Quanca, que passa pel costat JBM-JJBR Història Les notícies sobre el castell de Tavascan són força tardanes, tot i que el lloc de Tavascan és esmentat des dels anys 1120-22 Així mateix, Tavascan també apareix en l’acta de consagració de la…

La història del castell de Cuberes està estretament vinculada amb el monestir de Gerri L’any 1050 1048 el comte Artau I donà a Santa Maria de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes Artau II empenyorà el castell per 2000 mancusos, de valor de quatre argents de plata cadascun, a Miró Arnau, el qual, l’any 1097, el cedí temporalment a Santa Maria de Gerri mentre el comte no el redimís amb la suma referida —1500 mancusos en or o plata i 500 mancusos en muls i mules— Mentre visqués, Miró Arnau tindria el castell en feu del monestir i la meitat dels esplets, els quals, a la seva…

La informació més antiga sobre l’església és del 1012, quan el bisbe Deudat cedí unes finques veïnes al capítol de la Catedral, les quals van ser augmentades l’any següent “ Addidi namque ego Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos Kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martir, et cum ortos et columbario qui est hec omnia ultra alveo Bissocio ” Però aquesta donació no fou total i els canonges només arribaren a fer efectiu el cobrament dels delmes, mentre que el bisbe en seguí detenint la propietat Sabem que el 1078 Sant Adrià era de la…

El poble de Briançó es troba dalt d’un petit turó situat a la banda dreta del torrent del Prat, que 1 km després va a parar al riu d’Ondara El castell del lloc té una història molt unida als castells de Montlleó i Pomar Aquesta fortalesa és documentada per primera vegada l’any 1101, en què Geribert Hug i la seva muller cediren els castells de Montlleó, Briançó i Pomar al bisbe de Vic Guillem Berenguer El 1113 féu testament el que devia ésser el castlà del castell, Ramon Tedbal, que deixà a la seva filla Adalenda el castell de Briançó amb el puig on s’assentava així com la meitat de la…

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…