Resultats de la cerca

Vida Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou mestre de capella del monestir de La Encarnación de Madrid, probablement per substituir-hi Pedro Rodrigo Competí per la mateixa plaça a l’església del Pi de Barcelona 1750 i quedà en el segon lloc en les oposicions a mestre de capella de la catedral de Toledo 1763 El 1765 presentà al concurs del Catch Club de Londres un cànon a tres veus titulat Beatus Vir , que hi guanyà un premi de 1 000 guinees i una medalla d’or Aquesta obra, que s’ha conservat, es va publicar a la Four Collection of Catches, Canons and Gleesinscribed to the…

Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o secrecions de…

Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del 1640 En el…

En la seva forma més senzilla empra solament els graus I, IV i V La progressió segueix la forma de tres versos de la manera següent enunciat sobre el grau I, repetició de l’enunciat sobre la progressió IV-I i des enllaç sobre la progressió V-I En el blues arcaic, interpretat per un sol cantant instrumentista, la durada de cadascuna de les tres frases era variable Quan al principi del segle XX el blues començà a ser tocat en grup, s’estandarditzà la durada de quatre compassos de 4/4 per cada frase i es formà l’estructura de dotze compassos I-I-I-I, IV-IV-I-I, V-V-I-I, en la qual es basen la…

Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…

Després que les lesions estronquessin la seva carrera com a jugador professional de futbol americà, es guanyà la vida amb ocupacions diverses, entre d’altres actuacions en espots de televisió, que li obriren el camí com a actor en sèries Dan August , 1970-71 i en el cinema El físic atlètic d’acusada masculinitat i l’aspecte entre afable i desafiant el convertiren en un actor molt popular en pellícules d’acció, entre les quals hi ha diversos westerns Navajo Joe , 1966, de Sergio Corbucci 100 Rifles,  1969, de Tom Gries Sam Whiskey,  1969, d’Arnold Laven, i altres films com ara White…

Fou creada per dos nord-americans residents a Londres que el 1971 hi establiren un local d’estil americà que anomenaren Hard Rock Cafe Freqüentat per musics com Eric Clapton, Pete Townshend i Carole King i altres celebritats, el 1982 obrí un segon local als Estats Units Los Angeles, Califòrnia i l’any següent, amb el tercer restaurant a Tòquio inicià una expansió mundial a la qual contribuïren els nombrosos articles de marxandatge de disseny característic, sempre vinculats al món del rock-and-roll Des de la dècada de 1990 incorporà també en el negoci hotels, casinos i altres…

Fundat el 1972, destacà en la pràctica de la natació, del waterpolo i del triatló Moisès Llopart i Antoni Subirana en foren els principals promotors amb l’impuls de la construcció de la primera piscina coberta als terrenys del Fondo d’en Peixo Subirana en fou primer entrenador i aportà la seva experiència com a nedador i waterpolista olímpic El 1978 el club es dissolgué però poc després, el 1979, fou refundat Alguns dels esportistes més destacats són Maria del Mar Sanromà, també seleccionadora espanyola de waterpolo femení Joan Carles Castañé, medallista i plusmarquista en uns Jocs…

Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 i campió d’Espanya júnior amb el Granollers Passà després al Naranco d’Oviedo 1995-96, el Teucro 1996-97, l’Altea 1997-99, el BM Valladolid 1999-2005, el Ciudad Real 2005-11 –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de Madrid 2011-13…

S’inicià a l’Escola Pia de Granollers, i posteriorment al Círcol Catòlic de Badalona, amb el qual arribà al primer equip el 1974 Del 1976 al 1982 jugà al CB Cotonificio de Badalona, on destacà com a base Després d’un pas efímer pel FC Barcelona la temporada 1982-83, jugà tres temporades amb el Club Bàsquet Santa Coloma 1983-86 L’any 1986 retornà al FC Barcelona, on jugà quatre temporades seguides Finalitzà la seva carrera com a jugador del Club Bàsquet Girona 1990-92 Amb el FC Barcelona guanyà cinc Lligues ACB, tres Copes del Rei 1983, 1987, 1988, una Copa Korac 1987 i una Copa…