Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Josep Carbonell i Gener
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’un terratinent que feu fortuna comerciant amb els països americans Des de molt jove mostrà un especial interès per afers artístics, collaborà en les publicacions de joves universitaris com El Camí 1918, i posteriorment a La Revista A Sitges creà diverses publicacions, entre les quals destaquen Terramar 1919-20, Monitor 1921-23 i L’Amic de les Arts 1926-29 Les dues darreres, dirigides per ell mateix, foren publicacions fonamentals quant a la irrupció i la difusió de les avantguardes a Catalunya, i per a les quals Carbonell tingué la collaboració del seu amic JV Foix,…
,
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1373-1423) ( Bernat IV de Cabrera ) i de Bas (1381-1423) i comte de Mòdica (1393-1423), conegut també per Bernardí.
Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Juan de Ribera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma personal dels bisbes…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Pere Joan Barceló i Anguera

Estàtua dedicada a Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com el Carrasclet, fill de Capçanes
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos…
Joan Llacuna i Carbonell
Literatura catalana
Poeta.
De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i pregària, etc, aquesta…
,
Sandro Botticelli
El naixement de Venus (1486), de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Sobrenom amb què és conegut Alessandro di Mariano Filipepi, pintor, dibuixant i gravador italià.
Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…
Guillem Mesquida i Munar
Pintura
Pintor.
A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…
Convent de la Mercè (Tarragona)
Art romànic
Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’…