Resultats de la cerca

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilanova del Vallès NE, Montornès del Vallès NW i Santa Maria de Martorelles SW per la part meridional confronta amb els municipis de Vilassar de Dalt SE, Premià de Dalt, Teià i Alella S, pertanyents a la comarca del Maresme El terme és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu turó de Lledó 496 m d’altitud, al SE, al termenal amb Premià de Dalt i Teià turó del castell de Sant Miquel de Montornès 413 m, a ponent, al límit amb Montornès del Vallès coll de la Font de Cera, a migdia, per on passa la carretera del Masnou…

El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

La mitificació de les Germanies ha estat un fenomen tardà, del segle XIX, lligat al concepte de llibertat El mite, encarnat sobretot en alguns herois agermanats, és, per tant, essencialment revolucionari i, com a derivació, patriòtic, restringit geogràficament a Mallorca i al País Valencià És també el mite d’una derrota, fet no aliè al caràcter català —cal pensar en la guerra dels Segadors o en l’Onze de Setembre— La seva llarga gestació ha seguit, a més, una trajectòria sinuosa i, fins i tot, contradictòria, fet que li dona unes característiques força especials Les Germanies, revolta social…

Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu i arquebisbat Posseeix dos ports L’Apollónion, a Siracusa Michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies a l’…

Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…

Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…

S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la meitat occidental Tres quartes parts del terme no es conreen és cobert, en gran part, de pinedes 6 000 ha, i la resta, de matollar 2 000 ha El conreu ocupa 2 700 ha de…