Resultats de la cerca

Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…

L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…

Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho  demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…

Consta només de dues espècies, el tuliper de Virgínia Ltulipifera , propi de l’est dels EUA i molt apreciat en jardineria, i el tuliper de la Xina Lsinense , endèmic de la Xina central

A l’hivern és gris dibuixat en forma d’escates a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita a l’extrem septentrional d’Europa i hiverna a les costes atlàntiques d’Europa i del N d’Àfrica, i en una part de la Mediterrània occidental És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions, i hivernant escàs a les Illes

És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna a l’Àfrica…