Resultats de la cerca

Manuel Salvat i Xivixell Manuel Salvat i Xivixell Revista Gráfica , 1901-02 Manuel Salvat era un industrial d’arts gràfiques que es convertirà en editor Manuel Salvat i Xivixell era barceloní Va néixer l’any 1842, fill d’una família de menestrals, molt modesta Als catorze anys va entrar com a aprenent a la impremta de Magrinyà i Subirana, que aquests tenien en un quart pis de la plaça de l’Oli Cal destacar aquest quart pis com a símbol de la congestió ciutadana que hi havia en una Barcelona encerclada per muralles i que literalment s’ofegava Un dels socis de la impremta, abans d…

Relació de personatges destacats de l’any 2010 Cada biografia disposa d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Mathieu Amalric El 23 de maig, l’actor i director cinematogràfic francès Mathieu Amalric va ser guardonat com a millor director en el Festival de Canes Julian Paul Assange Al llarg de l’any el portal web Wikileaks, creat pel ciberactivista Julian Assange, va ser motiu d’una polèmica internacional per la filtració de documentació compromesa Carme Balcells i Segalà El 23 d’abril, l’agent literària Carme Balcells i Segalà va rebre el guardó especial del…

Hi ha tres categories la nacional, per a produccions de cadenes dels EUA en llengua anglesa la internacional, per a producció de països estrangers i la hispana, per a produccions de cadenes dels EUA en llengua castellana

El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…

Vida i obra Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica, tot i que rebé algunes orientacions i ensenyaments de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla, i més tard completà la seva formació a l’estranger Exercí d’advocat a partir del 1896, però el 1908 abandonà la seva professió i decidí dedicar-se plenament a la música A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí com a crític musical teatral, artístic i literari durant cinquanta anys Collaborà en revistes nacionals i estrangeres Ritmo , La Revista ,  Revista Musical Catalana , La…

Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…

Vida i trajectòria musical Estudià literatura i música a Harvard amb Walter Piston i Gustav Holst 1926-32 Posteriorment amplià estudis a París amb Nadia Boulanger 1932-35 Novament als Estats Units, exercí de crític musical al diari  New York Herald Tribune  i a la revista  Modern Music , feines que compaginà amb la de director musical del Ballet Caravan 1937-39 Mentre exercia aquest càrrec compongué el ballet  Pocahontas  per a aquesta companyia, amb el qual guanyà el premi Juilliard Publication el 1940, i que li valgué el reconeixement públic Aquesta obra, que mostra influències variades,…

Quatre espècies d’estomatòpodes de les costes catalanes Pseudosquillopsis cerisii 1 , una espècie d’aigües somes molt poc comuna, probablement associada als alguers de posidònia, que es reconeix fàcilment pel rostre punxegut Parasquilla ferussaci 2 , de mida semblant a Squilla mantis , que viu en fons de fang de la plataforma fonda i del talús superior, encara que és poc comuna Rissoides desmaresti 3 , una petita galera de coloració marronosa, present, tot i que poc abundant, en fons de fang a la plataforma continental poc profunda Rissoides pallidus 4 , també petita, i de coloració marró…

Es pot afirmar sense sornegueria que el segle XIX és el segle del gòtic, ja que fou utilitzat abundantment a tot el món occidental, inclòs el nou continent Aquesta presència generalitzada de l’estètica goticista al llarg de gran part de la centúria permet mantenir que l’estil gòtic és el més característic del món vuitcentista Aquesta afirmació, gens exagerada, pot tanmateix semblar estranya, sobretot si tenim en compte que la història de l’art estableix que el gòtic correspon fonamentalment als segles XIII-XV Però la realitat no és aquesta No tan sols es continuaren construint edificis gòtics…