Resultats de la cerca

Fortificació situada a l’E del Serrat dels Avets, a l’obaga de la vall lateral que, des del pla de Caudièrs, porta al coll de Sant Loís Les restes són situades exactament sota un giravolt que fa la carretera en aquest indret Aquesta construcció tenia una planta quadrangular Actualment se n’ha conservat l’angle nord-est, que és acabat amb un esperó prominent L’alçada d’aquest mur arriba als 5 m El mur est, a l’interior, té ara una longitud d’uns 14 m l’esperó sobresurt uns 10 m més El mur nord, també a la cara interna, fa uns 23 m de llargada, bé que segurament era almenys uns 10 m més llarg,…

L’antiga parròquia de Sant Miquel ocupa el lloc on hi hagué la primitiva suda o castell àrab de la ciutat Bé que encara es manté en peu, resta abandonada des de la passada centúria L’historiador local J Salarrullana era de l’opinió que l’església de Sant Miquel, aixecada a l’extrem de la Plana, vora l’antiga suda, i al raval conegut encara al segle XV com la Redorta, feu les funcions parroquials mentre es construí la nova parròquia de Sant Pere sobre les ruïnes de l’antiga mesquita major la Misleyda , en un lloc més accessible, cèntric i capaç Després d’això, es constituí el priorat canonical…

Situació Capella situada a l’extrem sud de la façana de llevant del palau comtal de Cornellà, a la part de migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà El seu recinte ha estat ocupat per un habitatge Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix consignat en la monografia precedent Història El primer esment d’aquesta església és de l’any 1034, on apareix dedicada a sant Martí ecclesia S Martini Entre aquesta data i el 1217 canviaria d’advocació, ja que aquest darrer any Nunó Sanç, senyor dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que…

Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música sacra, fent…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment a Colònia, on es doctorà en musicologia Al seu retorn a Barcelona, organitzà la Societat Barcelonesa de Concerts 1898, societat que cal distingir de l’entitat del mateix nom que creà Robert Goberna l’any 1903 L’entitat tenia, sobre el paper, el suport de personatges importants de la música del seu temps, com E Grieg, J Massenet, G Charpentier, T Bretón i I Albéniz, entre d’altres, si bé els membres de la junta de govern no tenien renom Tot i així, cal suposar que durant la seva estada a Alemanya, Burgès aconseguí prou fama…

A set anys rebé lliçons de violí del seu pare i quan en tenia dotze estudià piano i harmonia amb L Caruso i orgue amb el seu oncle L Mazzetti El 1803 es traslladà a Loreto per estudiar contrapunt amb NA Zingarelli, però, incapaç de seguir els seus mètodes severs, al cap de dos anys s’installà a Bolonya per estudiar al Liceo Filarmónico En aquesta ciutat s’interpretà la seva cantata Il tempio della gloria , escrita en honor de Napoleó El 1807 debutà com a compositor d’òpera a Florència amb Il poeta in campagna L’èxit d’aquesta obra el convertí en un compositor de fama i rebé encàrrecs dels…

Alumne de GB Somis, fou un nen prodigi i quan tenia deu anys entrà com a violinista en l’orquestra del Teatro Regio de Torí Abans de ser enviat a perfeccionar-se a Roma en 1749-50, havia estat nomenat músic de cambra i de capella a la cort de la ciutat El 1754 anà a París, on participà en els Concerts Spirituels, i a partir de llavors començà una carrera de concertista internacional Compaginà la seva activitat com a violinista virtuós i el càrrec de primer violí del Teatro Regio -obtingut el 1770-, de violinista de la capella reial i de director de tota la música instrumental de la cort, lloc…

Cec des que tenia dos anys, estudià música amb Maurice Greene Les seves interpretacions a l’orgue a l’Honourable Society of the Inner Temple i a Saint Andrew’s atreien músics de tot Londres, fins i tot GF Händel Durant els anys cinquanta dirigí oratoris d’aquest compositor, i després de la seva mort, assumí la direcció dels concerts quaresmals al Covent Garden Els oratoris de Stanley continuaren el model de Händel, tal com és palès en Zimri 1760 i The Fall of Egypt 1774 El 1779 succeí a W Boyce com a mestre de la Reial Banda de Músics i mentre ocupà aquest càrrec escriví quinze odes per a…

Començà els estudis de violoncel amb Beatrice Bluhm i a deu anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble, entre d’altres, de Gerard Hekking Quan tenia setze anys obtingué el primer premi de violoncel, i començà a guanyar-se la vida tocant en cafès i cinemes de la capital francesa El 1931 debutà amb l’Orquestra dels Concerts Lamoureux Del 1935 al 1937 fou membre de l’Orquestra de Montecarlo, i del 1937 al 1939 actuà amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Sergey Koussevitzky Fou molt amic de Pau Casals i un dels seus convidats al Festival de Prada, on participà en la…

Cap al 1520 entrà al servei d’Enric VIII, de qui arribà a ser molt aviat un dels músics preferits El 1528 era llaütista del King’s Musicke i sovint era cridat a actuar a la cambra privada reial fins i tot fou inclòs en el selecte grup de cortesans i servents que acompanyaven el monarca en tot moment Amb el temps es convertí en el director de música privada del rei, i a partir del 1537 es dedicà a ensenyar a tocar el llaüt a la seva filla, la princesa Maria Es mantingué al servei de la casa reial anglesa amb Eduard VI, el qual, quan tenia nou anys, havia rebut algunes classes de llaüt de Van…