Resultats de la cerca
Es mostren 768 resultats
Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les quals es…
Sant Esteve de Comià o de Roma (Borredà)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de ponent, justament molt reformat el segle XVII J Pons Sant Esteve de Comià, o de Roma, és una església situada a un extrem del municipi de Borredà, formant un apèndix cap a llevant, en contacte amb Osona, a la part alta de la vall de la riera de Merlès, i molt a prop de l’antic camí que ressegueix aquesta riera a l’indret del pont de Roma Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 21,7 — y 65,1 31 TDG 217651 S’arriba a Sant Esteve de…
El gripau pintat meridional
Les poblacions de gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae del País Valencià mostren un disseny molt variable mentre que alguns exemplars presenten una coloració poc contrastada, altres exhibeixen taques fosques dorsals separades per una línia vertebral més clara Vicent Sancho El gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae és un endemisme ibèric que es coneix des de fa relativament poc temps, ja que es va descriure l’any 1986 La seva consideració d’espècie és controvertida, ja que, si bé els estudis genètics basats en el DNA mitocondrial reforcen la diferenciació d’aquesta…
Sant Pere de la Portella (la Quar)
Art romànic
Situació El monestir de Sant Pere de la Portella és situat a la part més alta de la conca de la riera de la Portella, afluent per l’esquerra del Llobregat els edificis foren construïts damunt l’aiguabarreig d’aquesta riera o torrent de Solís amb el torrent de Cal Moliner, a l’extrem de ponent de la muntanya de la Quar l’indret resta, però, enclotat entre la Serra de Picancel i la Serra de Campdeparets Aquest monestir figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 13, 4 — y 62, 0 31 TDG 134620 El costat sud-est del monestir, amb…
El moviment cultural d’Osona
Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…
Els rapinyaires de la muntanya mediterrània
L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels extrems culminants tròfics…
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…
,
Vila de Ripoll
Art romànic
Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…
Santa Felicitat (Sornian)
Situació Vista de l’església des de la part sud-oest ECSA - A Roura Aquesta interessant capella és emplaçada 1 km aigües avall del poble de Sornian, a la riba esquerra de l’Adasig, a l’extrem d’un ample sector de terres de conreu Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′24″ N - Long 2° 27′43″ E Hom hi arriba avui per un camí que surt a mà dreta de la carretera D-619 Història Aquest temple fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà En trobem un primer esment documental en la butlla adreçada pel papa Sergi IV a Cuixà l’any 1011, la qual enumera detalladament, per primer cop, totes les…
Sant Pau de Fenolhet
L’església I les restes de l’antic monestir de Sant Pau de Fenolhet són situades al N del nucli antic de la vila del mateix nom, capital de la comarca de la Fenolleda, que té el seu origen en aquest antic monestir benedictí, conegut primitivament amb el nom de Sant Pau de Monisat o de Valhòlas Aquesta abadia és esmentada en la documentació per primera vegada l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, atorgat amb data d’1 d’octubre segons l’acta testamentària, entre les deixes fetes a molts altres monestirs, llegà “ ad Sanctum Paulum apostolum cuius cenobium fundatum…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina