Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de ponent, justament molt reformat el segle XVII.
J. Pons
Sant Esteve de Comià, o de Roma, és una església situada a un extrem del municipi de Borredà, formant un apèndix cap a llevant, en contacte amb Osona, a la part alta de la vall de la riera de Merlès, i molt a prop de l’antic camí que ressegueix aquesta riera a l’indret del pont de Roma. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 21,7 — y 65,1 (31 TDG 217651).
S’arriba a Sant Esteve de Comià agafant la carretera de Borredà a Alpens; just davant del Cobert de Puigcercós (km 23,5) hi ha un camí força transitable que mena a Boatella. A uns quatre quilòmetres, cal deixar el cotxe i, just al peu de dos grans pollancres, mena un camí costaner, que al cap de deu minuts, porta a Comià. La clau de l’església es guarda a la rectoria de Borredà i d’una manera menys segura al Cobert de Puigcercós. (JPC)
Història
L’església de Sant Esteve de Comià, coneguda pel nom de Roma, fou una antiga parròquia rural, l’única demarcació de Borredà que des dels seus inicis va pertànyer al bisbat de Vic i a la jurisdicció eclesiàstica del comtat d’Osona.
Els seus orígens es vinculen al monestir de Santa Maria de Ripoll. La primera notícia del lloc és de l’any 948; Comià s’esmenta com un dels límits de l’església de Sant Pere de Salselles, església donada a Ripoll pels marmessors d’Oliba.
El segle XII figura documentada amb el nom de Guminas.
L’any 1607 a l’església parroquial de Sant Esteve de Comià fou unida, en caràcter de sufragània, l’antiga església de Sant Vicenç de Maçanós, que més tard passà a ésser sufragània de Matamala.
Aquest edifici fou transformat interiorment el segle XVIII, que fou enguixat i hom hi afegí uns contraforts a l’exterior per tal de mantenir en la seva posició vertical els murs de l’edifici.
Les modificacions més importants devien tenir lloc l’any 1690, que fou canviada de lloc la porta d’entrada.
Avui l’església de Sant Esteve de Comià és sufragània de Santa Maria de Borredà. (RSR)
Església
Una de les finestres del mur de migjorn, de doble esqueixada.
J. Pons
L’església de Sant Esteve de Comià o de Roma és totalment modificada, i conserva ben poca cosa de la seva obra romànica. Originàriament la seva estructura romànica devia ésser la d’una església d’una sola nau rectangular, de reduïdes dimensions, orientada a llevant i coronada per un absis, absis que fou substituït el segle XVIII per un presbiteri rectangular més petit que la nau.
A la planta rectangular i a cadascun dels seus costats hom afegí unes capelles laterals el segle XVIII (1700); fruit d’aquestes reformes fou oberta, al mur de ponent de l’església, com ja hem apuntat, una porta en la qual hi ha la següent inscripció:
“SEGIMON PUIG
ME FECIT”
1690
La volta primitiva, possiblement de canó, fou també substituïda, el segle XVIII, per una de nova que cobreix la nau en quatre trams i és totalment arrebossada. Aquest mateix segle s’afegiren uns massissos contraforts al mur de la nau, al cantó de migdia i de tramuntana, per tal de reforçar el mur romànic i assegurar-lo en enfront del gran pes de la nova volta.
La porta original de l’església de Sant Esteve de Comià devia ésser al mur de migdia, prop de les dues finestres de doble esqueixada romàniques que encara es conserven; aquesta porta original devia desaparèixer en construir-se la capella al mur de migdia.
L’església de Comià és coronada, al mur de ponent, amb un massís campanar d’espadanya de doble obertura, formada per dos arcs de mig punt adovellats. (JPC)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado “Hoja Parroquial”, Vic 12 gener 1946
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica. 1. Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 222