Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell, comarca a la qual pertangué fins a la creació de la del Pla d’Urgell l’any 1988, i les Garrigues Limita també amb els municipis urgellesos de Bellpuig a l’E i Belianes al SE, amb el garriguenc d’Arbeca al S, i amb els de Castellnou de Seana al N, i Golmés i Miralcamp a l’W, de la comarca del Pla d’Urgell El relleu és molt pla, la qual cosa afavoreix l’organització dels regadius segueix una suau inclinació vers ponent, que solament es palesa per la direcció habitual dels corrents d…
L’art gòtic català al món. 1200-1400
L’arquitectura gòtica civil catalana va ser l’arquitectura de la Corona, de les generalitats i de les corporacions municipals, i dels navegants i mercaders de tot l’àmbit i radi d’influència de la confederació de Catalunya-Aragó Des de Girona i Osca fins a Rodes i Xipre Algunes de les seves millors construccions, com la Llotja de València, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Amb el gòtic religiós la història és diferent Els grans ordes religiosos internacionals construeixen els seus monestirs que són deutors dels seus orígens i, en algun cas com Poblet, també són…
Castell de l’Ofegat (Tàrrega)
Art romànic
Situació Aspecte del tossal on hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de l’Ofegat són situades dalt d’un petit tossal isolat, al sud-est del poble d’Altet Mapa 34-14 361 Situació 31TCG468149 S’hi arriba per un camí que s’agafa a la carretera L-310 que es dirigeix a Guissona des de Tàrrega, a uns 3 km d’aquesta darrera població, a l’extrem septentrional d’un polígon industrial També s’hi pot arribar des del poble de la Figuerosa, travessant la via del tren JEM-JBM Història La notícia més antiga que s’ha localitzat del lloc de l’Ofegat data del 1121, quan consta…
Les dones en la baixa edat mitjana
Grup de dones, retaule de Sant Joan Baptista , PGarcia de Benavarri, c1470 MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La marginació històrica de les dones a les societats patriarcals —com la catalana o les de la resta de l’Europa cristiana— és de caràcter estructural És a dir, resulta necessària per a la reproducció de la societat i, al mateix temps, travessa barreres i desigualtats de classe, tot i que no té el mateix caràcter ni la mateixa intensitat en totes les classes socials o èpoques històriques Indicadors significatius de la mesura de la marginació de les dones dins d’una formació social i…
La influència francesa a la primera meitat del segle XIV
Art gòtic
Introducció Ja ha estat assenyalada la importància de la influència francesa en el període de la recepció de l’estil gòtic a Catalunya, si bé de forma puntual en les escultures del taller de Sant Bertran de Comenge També amb relació a l’obra del mestre Bartomeu, que un sector de la crítica ha arribat a suposar francès La importància dels contactes de Catalunya amb l’art que es va fer en els territoris que avui coneixem com França va continuar durant la primera meitat del tres-cents, més enllà del moment de l’assumpció de l’art gòtic Sovint, però, aquests contactes artístics no es van veure…
Bonrepòs
Monestir
Monestir cistercenc femení ( Santa Maria de Bonrepòs
) situat sota el cingle de la Falconera, al terme de la Morera de Montsant (Priorat), fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria de Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesola en fou la primera abadessa.
Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior
el Pla d’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya situada en una extensa plana de la Depressió Central Catalana.
Cap de comarca, Mollerussa Forma una unitat històrica i econòmica És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre entre Balaguer i Lleida, que en constitueix el límit occidental El límit septentrional són les serres de Bellmunt 379 m i Almenara 459 m, que la separen de la Ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat…
Tornabous
Tornabous
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…
Cervera

Armes dels Cervera
Llinatge de l’estament noble, derivat dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya, tot i que tradicionalment hom creia que procedien dels vescomtes de Berga, a causa de la similitud de noms entre ambdós llinatges.
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…
Castell de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
El poble de Gerb es troba situat a uns 3 km al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, i s’assenta al peu d’un tossal homònim Per a accedir al conjunt de ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, enfilades dalt del turó, on hi ha els vestigis de l’antic castell i l’església de Sant Salvador, cal prendre un camí que des del poble porta als dipòsits d’aigua Molt possiblement en aquest indret on hi havia el castell de Gerb hi hagué algun tipus d’assentament andalusí, ja que és un lloc estratègic que controla el brancal de la via Balaguer-Àger a través de Vilanova de la Sal, on ja s’han localitzat altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina