Resultats de la cerca

Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la  brodada…

Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del…

Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry VTozer, amb qui trencà el 1974 Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran El…

Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació…

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius…

Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom…

La Societat Espanyola és un projecte ambiciós i fracassat per a produir fil de llana de carda, i especialment fil d’estam El 1850 hagué de tancar les portes i vendre el terreny i la maquinària Les referències que en tenim són mínimes, però suficients per a subratllar la importància del seu projecte industrial Els promotors eren, possiblement, ciutadans francesos Les empreses que es deien espanyoles en la denominació social acostumaven a ser estrangeres, i subratllaven així el seu propòsit d’arrelament A més, el cronista de l’Exposició Industrial de Madrid del 1850, a…