Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
Del Crèdit Corporatiu a Caixabank (1976-1992)
El Banc de Crèdit Corporatiu, el banc dels metges 1976-1980 El 1962 es constituí a Barcelona la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de la II Agrupació Mèdica, que integrava la major part d’aquests professionals a Catalunya i les Illes Balears Com totes les entitats d’aquesta naturalesa, la Cooperativa recollia dipòsits dels seus associats i els atorgava crèdit en condicions favorables El 1975, aquesta cooperativa tenia uns fons propis de 490 milions de pessetes i uns dipòsits de prop de 6 000 milions en 24 000 comptes oberts El 1976, la Cooperativa, presidida pel Dr Manuel Girona, arribà a un…
Engelbert Humperdinck
Música
Compositor alemany.
Vida S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per Nàpols i allí…
Santiago Albertí i Gubern
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, editor, traductor i filòleg.
Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…
, ,
Les grans corts europees a l’entorn del 1400
Art gòtic
L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…
Castell de Rialb o de Sòls de Riu (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Seti on s’aixecava aquest castell, antic centre de la baronia del mateix nom, conservat tan sols a nivell del basament dels seus murs i actualment cobert per la vegetació ECSA - V Roca Castell situat a l’extrem d’un serrat, exactament damunt de la casa de Sòls de Riu que ha de restar colgada Per l’aigua del pantà de Rialb i de la confluència del Rialb amb el Segre A prop seu hi ha la fortificació coneguda com el castell dels Moros Mapa 34-13329 Situació 31TCG518468 Seguint la pista que va de Polig cap a Gualter, a 3 km, quan comença a baixar, cal deixar l’automòbil en un camp que hi…
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…
Jaume Caçador i Claret, bisbe de Girona (1590-1593)
El 22 de juliol de l’any 1590, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret Barcelona a 1519 – Girona 1597, bisbe de Girona diputat militar Joan Granollacs i Pons, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona oïdor militar Marc Antoni Llentes i Gàver, donzell, domiciliat a Manresa oïdor reial Pere Saconomina, ciutadà honrat de Girona El diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret, bisbe…
Propietats i/o dependències dels nuclis de la Cerdanya
Art romànic
A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana, es vengué de nou, al rei…
Gratallops

Ermita de la Mare de Déu de la Consolació, a Gratallops
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Gratallops, al centre de la comarca, limita amb els termes de Bellmunt del Priorat S, Falset SE, Porrera E, Torroja del Priorat NE, la Vilella Alta N, la Vilella Baixa N i NW, el Lloar W i el Molar SW, i està situat entre el riu de Montsant que forma el límit occidental i el riu de Siurana en part límit oriental i meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori, i és accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís de Montsant Diversos barrancs de la Vall de l’Obaga, de la Vall de la Font Nova, de la Vall dels Socarrats drenen el territori…
Josep Martí
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina